Postals badalonines. La Renfe.

 


M'encanta la pintura, de fet li porta uns quants milers d'anys d'avantatge a la fotografia en quant a desenvolupament com a art, i totes dues comparteixen els mateixos principis bàsics. Igual que em passa amb la fotografía, mirar pintura és un vici per un servidor i quan observo un quadre em faig les mateixes preguntes que davant d'una instantània: d'on ve la llum, el perquè d'aquella composició, els colors (o la seva absència...) y també busco el factor humà. Per això m'agraden tant Henry Cartier-Breson i Lluís Rigalt, a les seves obres sempre procuraven que hi hagués com a mínim una figureta per donar l'escala de les coses, per humanitzar allò que es mostrava a l'espectador. Per mi, incloure una persona dins de la imatge li dona un plus i algunes vegades tan sols és qüestió d'esperar una mica o en el pitjor dels casos tornar un altre dia, pero penso que val la pena. Digueu-me maniàtic!

Olympus EM1 MKII + MZuiko 12-200

1 amigos han escrito:

Mara dijo...

Maniático! ;)