Flors del temps: Euphorbia pekinensis, lleteresa de Pekín.



Com el seu nom indica, és una planta originària de l'orient. A la medicina tradicional xina és molt preuada, sobre tot les arrels. Aquesta família de plantes tenen les flors verds i una saba blanca que surt quan les tallem, aneu amb compte amb el contacte amb la pell i sobre tot els ulls, ja que és tòxica. El nom de Euphorbia prové del nom del metge grec Euphorbus, que fa uns 2000 anys feia servir molt sovint aquesta planta. Floreix fins al setembre, encara que amb una mica de sort en llocs asoleiats encara s'en troben plantes plenes de flors a mitjans de novembre :-)

Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2 + aro extensió

Flors del temps: Dittrichia viscosa, olivarda.



Aquesta planta és molt comú als terrenys abandonats o remoguts a la ciutat ja que es de les primeres a colonitzar qualsevol tipus de terreny. És natural de la mediterrània i a amèrica és considerada una invasora i tractada com a tal. Té propietats medicinals i el seu oli essencial és molt preuat. El nom popular d'olivarda és degut a que es planta al costat de les oliveres per que ajuda a eliminar les plagues d'aquests arbres. Floreix a la tardor i aixi l'he trobat.

Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2 + aro extensión

Flors del temps: Rosa canina, gavarrons.


Permeteu-me que a l'hivern inclogui en aquesta serie alguna imatge de flors en diferents estats com en aquest cas ja que es tracta del fruit que es forma a partir de les roses silvestres. El gavarró, que així s'en diu aquest fruit, és comestible peró s'han de treure abans les llavors i els pels, que piquen. Es fa servir per multitut de receptes tant de cuina com medicinals, fins i tot hi ha que fa vi! Aquesta planta es troba a tota europa excepte Islàndia, allà son més de servessa. En quant al nom, Rosa canina, hi han dos versions del seu significat: diuen que les punxes s'assemblen als canins dels gossos, i també, per que antigament aquesta planta es feia servir com a remei contra la ràbia. Els fruits maduren a la tardor.
Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2 + Aro extensió

Flors del temps: Plumbago auriculata (Llessamí blau)


Original de Sudàfrica, és una planta de jardi que s'ha naturalitzat. El seu nom, Plumbago, es degut a que a l'antiguitat es feia servir com a remei contra l'enverinamet per plom. La planta no tolera el fred per sota de 10º i tampoc el sol extrem, per aixó la trobem a llocs templats una mica humids. No se li conèixen propietats medicinals (aixó del plom no va sortir bé i es veu que l'ha deixat estar).

Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2

Flors del temps: Lobularia maritima (Morrisà bord, caps blancs)



Aquests díes és la flor més comuna on viu un servidor ja que li agrada crèixer a ran de mar i en terreny sorrenc. Floreix a l'hivern, encara que es pot trobar tot l'any. És originària de Canarias, Açores i costa del Marroc. Com a planta medicinal te varis usos, el principal com a diurètic. A l'agricultura ecològica es fa servir com a planta reservori ja que atrau els insectes i així no ataquen el cultiu principal. La flor és molt petita, els caps que veieu aquí medeixen 1 cm. aprox.

Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2 + Aro d'extensió.

Flors del temps: Ipomoea indica, campaneta de jardí.



És originaria de l'américa tropical i actualment present a tot el món. Ocupa grans extensions en forma d'heura i floreix tot l'any si les condicions son bones, encara que amb preferència al setembre. Sembla que les flors només duren un día. És tòxica si es menja, però diuen que la seva saba cura les nafres. Si us plau, no probeu ni una cosa ni l'altre, pregunteu a algú que sàpiga de veritat .

Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm + aro extensió

Flors del temps. Senecio tamoides


Començo nova sèrie de flors que van sortint al llarg de l'any. Totes estaràn fetes am l'objectiu Olympus MZuiko 45mm F1.2 amb un aro d'extensió, per aixó el desenfoc tan acusat i el "flou" o suavitat de l'enfoc. A veure si puc tenir continuitat per poder portar-ho endevant!

Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm 1.2 + aro extensió10mm.

Sin título


Olympus EM1 MKII + MZuiko 12-200

Simétriques obsessions


Fotomontatge.
Olympus Pen F + MZuiko 12mm.

Manifestació per la Llibertat, Barcelona, 26-10-2019




Este sabado se celebró en Barcelona una concentración bajo el lema "Llibertat" para reclamar la puesta en libertad de los Presos Políticos catalanes. La convocatoria era a las 5 de la tarde en la calle Marina y el acto se preveia multitudinario.



Previamente en casa tuvimos sesión de bricolage preparando unas pequeñas pancartas, eso si, con materiales reciclados. Las hemos guardado ya que para las próximas convocatorias bastará con enganchar los nuevos carteles.



La verdad es que no quedaron muy profesionales, pero daban el pego. Los acabamos justo para irnos a la mani!



Llegamos casi media hora antes, pero el sitio ya estaba abarrotado. Según las cifras de la Guardia Urbana, éramos 350.000 personas, pero todos estuvimos de acuerdo en que éramos más, muchísimas más. En otra concentración similar hace un par de años se dieron cifras oficiales de 750.000 personas, esa cifra se ajustaria más a la realidad.



Para pasar el tiempo la gente hacía diversas actividades, y entre ellas se formó este coro. La verdad es que era muy emocionante oirles a capella, y se podía unir quien quiesiera (o se atreviera a cantar, claro).



Me dio mucha alegría comprobar que hay gente en CCOO que aún están por la República Catalana!



La gente le pone mucha imaginación a los artilugios que lleva a las manis. Estas esposas eran espectaculares, aquí vistas a través del ojo de pez.



Y aquí otra vista con teleobjetivo.



Y la gente también se llevó sus mascotas. Aunque parezca lo contrario, el animal no estaba enfadado, sólo curioseaba.



Habíamos gentes de todas las edades, grandes...


... y pequeños. Seguramente era su primera mani, aunque seguramente no será la última.



Por ejemplo, éstos ya son unos veteranos!



Claro que el premio al ingenio se lo llevó este señor. De pancartas y carteles habían de todo tipo y leyendas, aquí una pequeña muestra:






También habían personas del colectivo MAR, Mares i Avies per la República, con familiares en prisión preventiva de las últimas semanas.



Y este también tuvo mucha aceptación. La gente se acercaba y decía: "Molt bé, molt bé, jo també vuí".  Vi que a lo lejos venía una bandera gigante y seguí a la chica del cartel para hacer una compo cuando pasara por encima nuestro:





Y cómo no, silbar a los helicópteros que vuelan bajo ya es un clásico!



Las banderas de la República Catalana triunfaron, la gente se hacía fotos con ellas para enviarlas por whatsapp.



Y algunas turistas se añadieron a la fiesta. Ante todo, buen rollo!



Y poca cosa más. Al caer la noche nos marchamos cansados pero contentos, me alegró ver la cantidad tan grande de gente jóven que había y por supuesto, el ambiente casi festivo de las grandes ocasiones. Catalunya merece tener su propias leyes, y en mi opinión, en forma de República. Y creo que somo varios millones de catalanes que pensamos así.  Gracias por haber llegado hasta aquí!
Todas las imágenes tomadas con cámara Olympus EM1 MKII y los objetivos 8mm fisheye, MZuiko 12-40 Pro y 40-150 Pro.