Permeteu-me un moment.


Un servidor no es professional de la fotografia, si entenem com a professional aquella persona que viu de vendre les fotos que fa. La decisió la vaig prendre als 20 anyets i a continuació us explico com va anar la cosa. Portava un parell de cursos estudiant fotografia a una acadèmia que hi havia al Portal de l’àngel, a Barna, i corria l’any 1980. En aquells moments jo tenia una bona feina i em guanyava bé la vida encara que no tenia res a veure amb les càmeres, però fer fotos era una necessitat per mi i volia aprendre més i més. Un bon dia el profe em va proposar una feina urgent que ell no podia fer, aquella mateixa nit. A correcuita vam repassar una mica el procediment de fotografiar amb flash d’estudi i el cor m’anava a cent. Vaig pensar que era una oportunitat excel·lent per introduir-me en el món professional i també que era una responsabilitat molt gran ja que no podia deixar em mal lloc a la persona que em va recomanar. L’estudi on havia d’anar era molt prestigiós, al carrer Aragó, i quan vaig arribar va ser al·lucinant. La sala que em tocava era enorme, i no era la única,  amb maletins plens de nikons i objectius que omplien una taula, una galleda plena de rodets  sense tirar en una cantonada i un altre buida a l’altre banda per recollir els ja fets. Focus a saco, taules de llum, material d’atrezzo per tot arreu, allò era el paradís encara que alguna cosa no em quadrava, estava sol. Quan va venir l’encarregat em vaig presentar i sense gaire entusiasme em va dir que ja podia començar, i em va indicar unes caixes de cartró que hi havia en una cantonada, una bona pila. “Comença per la 1”, em va dir, i va marxar, eren les 8 de la nit. A l’obrir la caixa no entenia res: el primer que vaig veure va ser un catàleg de feia un parell de mesos d’ofertes d’una coneguda marca de supermercats, i llaunes, moltes llaunes, totes les caixes estaven plenes de llaunes. Vaig acabar la feina, per suposat, i mentre muntava bodegons amb llaunes de sardines, tonyina o pèsols fins a les 8 o les 9 del matí vaig tenir moltes hores per pensar que allò no era art, era fotografia, si,  però no era art. Aquell dia vaig decidir un parell de coses: que la meva relació obsessiva i malaltissa amb la fotografia seria sempre artística, i que la gent que fan aquestes feines mereixen el més absolut del respectes. 
Sant Jeroni de la Murtra, Badalona, gener 2020.

Flors del temps: Salvia pratensis, Sàlvia de prat.


Aquesta planta floreix a l'estiu, però jo ja no tinc cap dubte del canvi climàtic, he trobat flors a principis de gener! El nom Salvia vol dir "curadora" o "sanadora", i no faltava mai en les receptes per l'inmortalitat. La veritat és que va molt bé per cicatritzar ferides i altres aplicacions molt variades relacionades amb la pell. Les flors d'aquesta família de plantes emparentades amb la menta tenen un mecanisme pel cual quan un insecte tipus abella o borinot s'atura a sobre baixen els filament que hi han a sobre, toquen el llom de l'animal i li deixen el pol·len enganxat. A veure si ho puc veure en directe!
Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2 + anell d'extensió

Prueba objetivo Sigma 56 mm F:1.4 DC DN Contemporary


Gracias al amigo Jordi Gavaldà he podido disponer durante unas semanas de este nuevo objetivo para  utilizarlo en las Olympus y comprobar sus bondades y defectos en la vida real. Como siempre en las pruebas que hace un servidor, si clicáis encima de las imágenes las podréis ver y descargar a tamaño real, la mayoría están tomadas con la EM1 MKII y algunas con la bella Olympus Pen F, a la que este 56 mm de Sigma sienta como anillo al dedo:


Inicialmente desarrollado para cámaras con sensor APS-C, Sigma también ha dotado a este objetivo con bayoneta m4/3, con lo que su rendimiento sobre este formato se intuye mejor que el que dará sobre sensores más grandes ya que sólo utilizará la parte central o "buena" de las lentes, además de comportarse como el equivalente a un 112 mm si lo montáramos en una cámara de carrete.




Este objetivo monta 10 lentes en 6 grupos siendo una de ellas especial para minimizar las aberraciones cromáticas. El motor es silencioso pensando en su uso en video, y el espectacular diafragma tiene 9 palas dejando en el centro un orificio circular. Todo ello va  metido en un cuerpo  con medidas de 66.5 mm de largo por 59.5 de diámetro, y la rosca para filtros es de 55 mm. El peso del conjunto es de 280 gr y el parasol viene de serie. La distancia mínima de enfoque es de 50 cm. y los valores de diafragma van desde F:1.4 hasta F:16. Por cierto, la inscripción "Made in Japan" está bastante visible, no así la identificación frontal del objetivo que está serigrafiada en negro brillante (curioso!).



Personalmente, cuando salgo a la calle a fotografiar me gusta llevar un par de objetivos fijos luminosos y de calidad, un angular y un tele corto. El MZuiko 12mm f2 ya es fijo en mi bolsa y este Sigma 56 mm F1.4 hace buena pareja con él para buscar imágenes por la ciudad. El segmento de los teles cortos fijos para el protocolo m4/3 está muy reñido ya que actualmente hay una docena de objetivos de varios fabricantes entre las focales de 25 a 56 mm con precios también de lo más variado. En realidad esta distancia focal alrededor de los 50 mm utiliza diseños ópticos muy experimentados desde hace muchos años y la calidad está presente en la mayoría de ellos.



Pero el uso principal de un tele corto, o medio en esta caso si pensamos en la equivalencia a 112 mm, es la fotografía de retrato. Es su terreno natural y gracias a su alta luminosidad de F:1.4 podemos dispoarar con poca luz o bien utilizar el diafragma más abierto para conseguir bellos desenfoques, uno de los puntos fuertes de este objetivo.



Es con poca luz donde también disfrutaremos con este objetivo, sobre todo porque aprovecha la estabilización de imagen de las Olympus y podemos disparar a diaafragma F1.4  a pulso a velocidades de 1/10 seg, o incluso menos, aunque también he de decir que con muy poca luz hubo alguna ocasión en que el enfoque titubeaba y acababa no enfocando de manera precisa.



Pero este diafragma de F1.4 no sólo es apropiado para cuando hay poca luz, personalmente lo utilizo muy a menudo para discriminar el fondo del motivo principal o más cercano, sobre todo si la zona desenfocada o bokeh es armonioso, sin artefactos ni formas extrañas:



Y también podemos utilizar este diafragma de F1.4 para transformar los puntos de luz en bellos aros que complementan la composición:



Y al contrario, con diafragmas cerrados conseguiremos tener todos los elementos de la composición dentro de foco sin que la calidad de imagen se resienta:



Es en los diafragmas medios, F:5.6 e incluso F:8, donde conseguiremos la mayor calidad de imagen en este objetivo.  La verdad es que en imágenes con muchos detalles es un gustazo ampliarlas al 100% y pasear la vista por el interior:



En cuanto al comportamiento de este Sigma 56 mm con las altas luces dentro del encuadre no se puede poner ninguna pega y a diafragmas cerrados, F:11 o más, aparece una estrella de luz cuando buscamos un punto de vista en que el sol aparece dentro de la imagen:



Las aberraciones cromáticas están bastante contenidas, aunque me hubiera gustado que lo estuvieran más sobre todo en las zonas de contacto entre negros y blancos. Supongo que son estas cosas las que pueden afinar más los fabricandtes de cámaras que también hacen sus propios objetivos, aunque el comportamiento del Sigma es este aspecto es muy bueno:



Y poco más que comentar. Lo que decía más arriba es cierto, éste segmento de los teles cortos está muy reñido y todos van sobrados de calidad, la verdad.  Las diferencias entre modelos no son exageradas ni mucho menos, incluso entre los exclusivos 45mm F: 1.2 y los "sencillos" F:1.8 a pesar de que la diferencia de precio puede llegar hasta casi los 1000 euros!



Entonces ¿Dónde se situa este Sigma 45 mm F:1.4?  Su precio de unos 400 € lo acerca más al  MZuiko 45mm F1.8, que cuesta 275 aproximadamente, que al MZuiko 45mm F:1.2 que vale algo más de 1000. En realidad, si hacemos una comparativa a tres entre ellos teniendo en cuenta calidad de imagen y precio, me parece que el ganador seria el MZuiko 45mm F1.8 y ya se sabe que en fotografía cada paso de menos de diafragma cuesta el doble de dinero. Por eso este Sigma 56 mm es un buen término medio en cuanto a precio y luminosidad.



Si soy sincero, el MZuiko 45mm F1.2 juega en otra liga, es un poquito mejor en varias cosas (sólo un poquito), aunque seguramente el precio lo hace inviable para muchos usuarios. Por eso este Sigma es una buena alternativa que complementa la gama, aún con alguna duda de enfoque con poca luz. Como complemento a todo esto, dejo una pequeña tabla comparativa de recortes al 100% de muestras tomadas con estos tres objetvios, ampliadla al 100% y sacad vuestras propias conclusiones:


Y nada más, agradeceros que hayáis llegado hasta aquí leyendo y mirando y os dejo unas cuantas imágenes más de muestra, todo un placer!

















Abstracció per moviment


Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2

La natura dorm, és hivern.

Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2 + anell d'extensió

Pont del Petroli, Badalona.


Provant l'objectiu Sigma 56 mm F1.4 montat a la Olympus EM1 MKII.
ISO 1600, F:1.4, 1/8 seg. a pols.

Flors del temps: Oxalis pes-caprae, Agret.



Aquesta si que és una flor d'hivern. És originaria de sud-àfrica, però s'ha extés per tot el món i és considerada una "mala herba", encara que segurament hauriem de dir que no en sabem fer ús d'ella. És curiòs que no fa llavors fértils, si no que s'extén pels bulbs que romanen a terra i son portats a llocs nous. En quant a usos medicinals, aquesta planta conté àcid oxàlic i s'ha d'anar molt amb comte amb ella, millor no fer-la servir per infusions o ingesta en general. El nom, "Oxalis", fa referència a la picor quan es mengen les fulles, i "pes-caprae" vol dir peu de cabra, segurament per la forma dels folíols de les fulles. Per cert, també diuen que son verinoses pels conills!
Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2 + anell d'extensió

2020




El meu dessig per aquest any que comença és que no us falti Salut i Llibertat per poder tirar endevant els vostres somnis i projectes.
Bon Any, companys i companyes!

Olympus EM1 MKII + MZuiko 300mm F4 Pro + 1.4X

Flors del temps: Cynoglossum creticum, besneula o Llengua de gos.


Literalment el nom d'aquesta planta, Cynoglossum creticum, vol dir "Llengua de gos de Creta", per referència a la forma de la fulla i el seu lloc d'origen, encara que en realitat es troba a tot el mediterrani. És una planta biannual, i sempre m'ha semblat que les flors van per parelles, una blavosa al costat d'una rosada. Aquesta planta te propietats medicinals, sembla que en infussió va bé per tallar la diarrea i macerat en oli d'oliva o be triturada ajuda a cicatritzar les ferides i pels grans. En realitat no és una planta d'hivern, encara que es de les més matineres a la primavera, segurament per aixó ja l'he trobat a ran de mar a finals de dessembre.
Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2 + anell d'extensió

Sobre l'avorriment visual



Cadascú entén la Fotografía a la seva manera, tant quan la fa com quan la mira. Quan obro un llibre o miro una exposició m'agrada que cada imatge sigui una mica diferent de l'anterior i no es repeteixi el mateix esquema visual, penso que es una mica decebedor saber com será la próxima imatge abans de girar pàgina quan només portem tres o quatre fulls. No es una crítica a qui ho fa, entre d'altres coses per que deu ser el seu estil, la seva manera de fer, però per les fotos que faig vui una mica més, en realitat vui molt més. Per mi un projecte fotogràfic, ja sigui per encàrreg o personal, ha de tenir suficients alternatives visuals com per fer que enganxi de principi a fi sense sortir-s'en de tema. Per aconseguir aquesta varietat d'imatges tinc un munt de recurssos tant compositius com tècnics: el punt de vista, el fons, la focal de l'objectiu triat, el diafragma, la velocidtat, la sobre o subexpossició, l'hora del dia, etc, etc. Però el més important de tot és l'esforç imaginatiu i les ganes de probar coses quan fotografio, el no tenir prou ni estar satisfet només amb una toma o un punt de vista per que sé que dificilment aquella serà la millor possible. He de reconèixer que en la búsqueda d'aquest punt creatiu m'ajuda molt el fet de mirar molta fotografia i pintura de tots els temps, sòc un consumidor obsessiu d'imatges que m'ensenyen com van resoldre altres fotògras i pintors abans que jo les diferents escenes que van captar. Mirar, apendre i aplicar per avançar.
Però aquesta búsqueda de varietat entesa com un sinònim de creativitat té un perill, que és el de la dispersió. Hi ha un terme mig entre no sortir del mateix esquema visual i al contrari, fer les imatges tan diferents entre si que no s'entenen. Aquest terme mig és ara mateix la meva preocupació com a fotògraf, m'esforço per trobar la dosi justa de varietat i creativitat per combatre l'avorriment visual dintre d'un grup d'imatges i m'es igual si em diuen que no tinc un estil definit, a aquestes alçades de la meva vida m'es indiferent el que pensi la gent de mi.
Per cert, fa unes setmanes vaig presentar un projecte a un reconegut espai expositiu i no el van acceptar, entre d'altres consideracions, per que el formaven al seu parer diferents estils i em recomenaven centrar-me només en un. Pot ser per un altre fotògraf això seria decepcionant, però per un servidor això en realitat és sinònim de búsqueda, d'esforç, en definitiva, de lluitar contra l'avorriment visual. 

Abstracció de tardor.


Olympus EM1 MKII + MZuiko 12-200

Flors del temps: Teocrium fruticans


No us enganyaré: aquesta flor l'he trobat aquest matí en un parc urbá i era l'única planta amb flor que hi havia. No és casualitat que estigués allà, és un arbust autócton del mediterrani molt utilitzat en jardineria i si les condicions son bones en quant a llum i aigua floreix dues vegades l'any. No té propietats medicinals, i a més, és tòxica, o sigui que millor mirar i no tocar. 

Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2 + anell extensió

Macros de flores con el MZuiko 45mm F1.2


¡L@s chic@s de Es Olympus han publicado un artículo en su blog donde explico cómo hago los macros de flores con el objetivo MZuiko 45mm y un aro de extensión! Muchísimas gracias, me ha hecho mucha ilusión publicarlo y compartir un poco de belleza!

Sessió a la platja


Robat des del Pont del Petroli, Badalona, dessembre 2019.

Olympus EM1 MKII + MZuiko 12-200