Cadascú entén la Fotografía a la seva manera, tant quan la fa com quan la mira. Quan obro un llibre o miro una exposició m'agrada que cada imatge sigui una mica diferent de l'anterior i no es repeteixi el mateix esquema visual, penso que es una mica decebedor saber com será la próxima imatge abans de girar pàgina quan només portem tres o quatre fulls. No es una crítica a qui ho fa, entre d'altres coses per que deu ser el seu estil, la seva manera de fer, però per les fotos que faig vui una mica més, en realitat vui molt més. Per mi un projecte fotogràfic, ja sigui per encàrreg o personal, ha de tenir suficients alternatives visuals com per fer que enganxi de principi a fi sense sortir-s'en de tema. Per aconseguir aquesta varietat d'imatges tinc un munt de recurssos tant compositius com tècnics: el punt de vista, el fons, la focal de l'objectiu triat, el diafragma, la velocidtat, la sobre o subexpossició, l'hora del dia, etc, etc. Però el més important de tot és l'esforç imaginatiu i les ganes de probar coses quan fotografio, el no tenir prou ni estar satisfet només amb una toma o un punt de vista per que sé que dificilment aquella serà la millor possible. He de reconèixer que en la búsqueda d'aquest punt creatiu m'ajuda molt el fet de mirar molta fotografia i pintura de tots els temps, sòc un consumidor obsessiu d'imatges que m'ensenyen com van resoldre altres fotògras i pintors abans que jo les diferents escenes que van captar. Mirar, apendre i aplicar per avançar.
Però aquesta búsqueda de varietat entesa com un sinònim de creativitat té un perill, que és el de la dispersió. Hi ha un terme mig entre no sortir del mateix esquema visual i al contrari, fer les imatges tan diferents entre si que no s'entenen. Aquest terme mig és ara mateix la meva preocupació com a fotògraf, m'esforço per trobar la dosi justa de varietat i creativitat per combatre l'avorriment visual dintre d'un grup d'imatges i m'es igual si em diuen que no tinc un estil definit, a aquestes alçades de la meva vida m'es indiferent el que pensi la gent de mi.
Per cert, fa unes setmanes vaig presentar un projecte a un reconegut espai expositiu i no el van acceptar, entre d'altres consideracions, per que el formaven al seu parer diferents estils i em recomenaven centrar-me només en un. Pot ser per un altre fotògraf això seria decepcionant, però per un servidor això en realitat és sinònim de búsqueda, d'esforç, en definitiva, de lluitar contra l'avorriment visual.
0 amigos han escrito:
Publicar un comentario