Coronavirus: l'epidèmia que tot ho va canviar.

 

En el moment de redactar aquestes línies a mitjans de maig de 2021 encara no sabem com acabarà la pandèmia, si es que algun dia ho fa. Portem més d'un any lluitant com podem, encara que moltes coses es podrien haver fet millor, sens dubte. Un servidor no és fotògraf professional i no tinc accés a hospitals i altres llocs en els quals és necessari permís per fotografiar, així és que les fotos que veureu a continuació tan sols son el relat de les experiències a la vida real viscudes en primera persona, ni més ni menys. 

Passeu, si us plau, acompanyeu-me en aquest petit viatge pels records immediats que han canviat la nostra vida per sempre més.

A principis de març de 2020 una dona reparteix pel carrer mascaretes fetes per un grup de voluntaris. En aquells moments, tot i que la epidèmia ja era coneguda des de feia mesos, no hi havien mascaretes disponibles per tota la població i en conseqüència, el govern central no va proclamar l'obligatorietat de la mateixa.

Durant unes setmanes a finals de febrer de 2020 i principis de març en que ja s'havien trobat afectats entre la població no es van prendre mesures per evitar la transmissió del virus entre una població totalment desprotegida. L'auto-protecció es va deixar en mans del criteri personal i no va ser fins al juliol de 2020 que es va comunicar l'obligatorietat de la mascareta!

Maig 2020. Una dona plora i parla per telèfon. Moltes persones conegudes o del nostre entorn van morint i ni tan sols ens podem acomiadar, és una situació molt cruel. 

El 14 de març de 2020 s'inicia el confinament domiciliari, una mesura que arriba tard i amb els hospitals sense haver pogut preparar-se per l'onada d'afectats que se'ls venia a sobre per aquest motiu. La gent, com sempre, s'ho pren amb optimisme  i mira el futur disposats a lluitar. Per les xarxes socials circulen diverses convocatòries per fer pancartes d'ànims i penjar-les als balcons.

El confinament és cruel per les persones grans o dependents, i les residències es converteixen en uns dels llocs de més incidència de la malaltia. Els iaios que viuen amb la família es poden considerar afortunats!

Els meus pares. Per ells és molt dur que només els puguem veure un dia a la setmana, just en el moment de portar-los la compra. Ni una abraçada, ni un petó, només parlar una mica i desitjar que les vacunes arribin aviat. No es mereixen tot el que està passant!

Març 2020. Durant el confinament sortíem al balcó a fer sonar les cassoles en agraïment al personal sanitari que ho estava donant tot per ajudar els malalts tot i  la manca de material d'autoprotecció per treballar.

Juanjo ensenya una foto que l'han enviat la Maite, la seva dona. Ella es va presentar voluntària per atendre malalts en un hotel reconvertit en hospital pels afectats de covid en fase de recuperació. Finalment ella també es va infectar, a dia d'avui està bé i continua treballant.

Maig 2020. Hospital de Can Ruti, departament de radiologia oncològica. Els malalts no poden anar acompanyats.

Durant la fase inicial de la pandèmia esgarrifava la manca de mesures i de material per protegir la població, fins i tot algun polític va dir per tranquil·litzar la gent que allò s'acabaria en qüestió de dies. En aquells moments inicials països com Corea van actuar amb celeritat i rigor i mostraven el camí per fer les coses ben fetes, però aquí l'orgull, la política mal entesa i la irresponsabilitat anaven deixant que es propagués el virus.

Mentre va durar el confinament domiciliari la gent penjava dibuixos infantils als vidres de les porteries dels edificis. Els desitjos de salut i la solidaritat van ser molt positives i necessàries en aquells moments!

Maria, al fons, i Rosa, les nostres veïnes. Durant el confinament només les veiem a les 8 de la tarda quan sortien al balcó. Maria també va emmalaltir, però per sort se'n va sortir.

Les noies de la farmàcia del meu barri, unes autèntiques heroïnes que sempre van estar a peu de mostrador fins i tot en els moments més durs del confinament. Gràcies per tot, que grans que sou!

Març de 2020. Un servidor a l'ascensor tornant amb la compra setmanal en ple confinament. Una mica de síndria es va convertir en un luxe que vam poder compartir.

Després de comprar rentàvem la fruita amb aigua i lleixiu, un costum que vam iniciar al confinament i que continuem a dia d'avui.

Durant el confinament les botiguetes de barri també es van convertir en herois. A Can Riera de Bufalà  atenien en horari normal i també feien repartiment a domicili per les persones grans que no podien sortir de casa. Un homenatge per a ells també.

Amb la fi del confinament domiciliari la gent va aprofitar tots els espais que tenia al seu municipi, ja siguin els camins de muntanya...

... i la platja en el cas de Badalona. La segona onada de la pandèmia s'estava coent.

Com heu pogut veure, un servidor no havia deixat la càmera en cap moment durant el confinament, però quant vam poder sortir tenia bastant d'això que posa aquí dalt respecte de la fotografia de carrer.

Mica en mica tornàvem a la "normalitat", si li podem dir així. El primer dia que van poder obrir els bars vam anar a solidaritzar-nos en forma de cervesa i entrepà. I un tallat, per descomptat.

Óscar, un altre heroi del barri. El dia que vaig poder anar a la seva ferreteria em vaig adonar quant el vaig trobar a faltar, sobre tot per la cisterna trencada del WC.

La Jessica i en Xavier es van casar a l'ajuntament el Juny del 2020, van ser una de les primeres parelles que ho van poder fer després del confinament. Això si, no va haver menjar ni celebració, segurament van tenir prou amb el petó.

La sortida al carrer després del casament va ser una mica estranya, pocs familiars i amics i molt separats. El virus no entén de casaments.

Poc a poc anava arribant material sanitari per fer el control del virus en condicions. Poder fer PCR als grups bombolla a les escoles va ser una via de detecció i tall de la cadena de transmissió del virus més importants.

Parlant d'escoles, la fi del curs 2019-2020 va ser una mica estranya. L'últim dia pels nens i nenes de sisè és sempre una mica especial ja que deixen l'escola i marxen a l'institut. Aquest curs també volien celebrar-ho i a la porta de l'escola es van ajuntar per llençar-se una mica de confeti i fer-se una foto de grup.

Badalona, setembre 2020. Els negacionistes i les persones que no compleixen les normes d'autoprotecció en espais compartits no mereixen el meu respecte. Son egoistes i la seva actitud és criminal, segur que no han pensat prou bé que poden infectar les persones més properes a ells. O pot ser sí, i els hi es igual.

Barcelona, nadal 2020. Com proposa l'artista TVBoy en aquest cartell, millor celebrar la "Sanidad que la Navidad" amb el desig que el Pare Noel ens porti la vacuna i en agraïment al personal sanitari una vegada més.

El 14 de febrer de 2021 van haver eleccions a la Generalitat de Catalunya. El Govern va demanar d'ajornar-les fins que els indicadors de transmissió del Covid fossin més baixos, però un jutge va dir que que s'havien de fer sí o sí. Així que votar va tornar a ser una acte de valentia, aquí a Catalunya ja estem acostumats des de l'1 d'octubre de 2017. Les escoles van preparar els espais intentant mantenir la gent separada per evitar els contagis i es va reservar el temps entre les 19 i les 20h per que poguessin venir les persones amb coronavirus  o en confinament preventiu.

Per cert, el 14 de febrer és Sant Valentí, el dia dels enamorats com ens recorden els nois i noies de la taula electoral. Que grans!

I ja per anar acabant volia comentar un parell de cosetes que crec que son importants. Trobo absolutament vergonyós el comportament de la Generalitat i el Gobierno de España pel tema dels desnonaments en temps de pandèmia. No és humà fer fora de casa a la gent al mig d'aquesta crisi sanitària, els polítics i jutges que ho permeten i manen mereixen el meu més absolut menyspreu.

Per altra banda, si tractem el planeta com un immès abocador ell ens tornarà la nostra pròpia merda multiplicada per deu. Hem de reconduir la nostra manera de viure, les nostres prioritats socials basades en un consumisme atroç no és suportable i el sistema col·lapsarà per que el planeta no ens pot donar allò que volem, que no és el mateix que el que necessitem. No n'hi ha prou en anar a recollir residus com fan els voluntaris de la foto, hem de reconvertir-nos en una societat sostenible que entengui i respecti el seu planeta. Aquest virus és molt probable que sigui conseqüència d'actuacions humanes que no respecten les lleis naturals, i no serà l'ùltim.

D'aquesta pandèmia em quedo amb la resposta de la gent, dels milers i milers d'herois i heroïnes anònims que han donat la seva salut i fins i tot la seva vida al servei del seus conciutadans sabent el perill que corrien. I de tot això hem d'aprendre com a societat premiant als que han actuat pensant en els demés i castigant els que han actuat de manera egoista per que els seus interessos no son els de la societat i han permès que el numero de morts sigui més alt. Per que parlem de que no hi han morts prescindibles, parlem del dret a la vida de qualsevol persona sigui quin sigui el seu origen, sexe o estatus econòmic i el que pensi el contrari no mereix la solidaritat dels demés. Aquest és el secret, solidaritat i empatia, o sigui, Drets Humans!

Per cert, durant dies de confinament domiciliari vaig estar jugant una mica amb el Pop Art, però aquesta ja és un altra història!