I de sobte t'adones que ets gran.

 




Estimeu les persones, és l'única cosa que val la pena.

Olympus EM5 MK3 + MZuiko 25mm F1.8

Eruga de la papallona Papilio machaon

 


Trobada a finals de setembre a Badalona!

Olympus EM5 MK3 + MZuiko 25mm F1.8 + anell d'extensió 10mm

Al final sempre hi ha llum!

 


Olympus EM5 MK3 + MZuiko 25mm  F1.8

La Lola, ma mare.

 


Sempre li han agradat les plantes i els ocells. Els meus records de petit comencen amb un pati que semblava una petita selva plena de canaris i caderneras cantant sota la frescor d'una parra. Ella sempre ha cuidat la casa. Quan es va casar va deixar la feina a una fàbrica del Poble Nou per dedicar-se a allò que havia de fer, allò que pensava que era el correcte i s'esperava d'ella. I també ens va regalar amor, el mateix que escampava per tots els racons del seu petit regne. Ens feia la roba i teixia la llana, cuinava i feia el llit, rentava els plats i fregava la casa, i sempre, sempre ,la recordo molt guapa. La mara és una dona forta, fins i tot ara que ja no s'hi veu i l'artrosi va fent feina, molta feina, ella encara fa pels seus tot el que pot. Per que sí, per que és el que s'ha de fer, per que no hi ha un altre manera de sortir endavant que l'esforç diari i l'amor pels teus, per que per ella aquest és el sentit de la vida.
"Dame la planta, que la quiero tocar", i mentre li pasa les mans per sobre parlem del seu poble i del pasat, dels temps en que era una noia que sortia a passejar amb les amigues pel carrer del Mar diumenge a la tarda, un somni al que li agrada tornar després del parèntesi d'una vida de treball.
I d'amor pels seus.

Grocs i blaus.

 


Olympus EM1 MKII + MZuiko 75mm F1.8 + Flash FL14

El meu pare regant les tomaqueres.

 


Dia si dia no pujem al terrat més o menys a la posta de sol per regar les plantes. El paissatge és magnífic, encara que massa humanitzat: Santa Coloma, Sant Andreu, Horta, fins i tot el Tibidabo i Montserrat forman un llenç pel que passegem la vista. Després, mica en mica, anem omplint la regadora i mullem les quatre tomaqueres escanyolides que encara queden. I una figuera petita, i també una parra i un rosser. Mentres ho fem xerrem de la vida, del pasat, de la guerra i la fam que van pasar per culpa del dictador, de com van refer la seva vida a Catalunya, de com s'en va anar a treballar a Órrius sense saber parlar català i un pagès el va acollir, li va pagar un petit sou i carinyosament li deia "castellufu", de com a l'acabar la mili va comprar un terreny que pagava a poc a poc i es va fer una casa petita que ja estava aixecada quan es va casar amb la mare, també parlem de l'empresa on treballava i on feia de delegat sindical, de com es va afiliar a Comissions Obreres i al PSUC en la clandestinitat, de com van crear l'associació de veïns del barri, de com al jubilar-se li va quedar una paga de merda de 800 € gràcies a una llei de Felipe González, de quins partits pot votar ara per que lluitin contra el capitalisme i Franco, parlem dels nets i de la sort que han tingut per tenir feina, de lo molt que van estudiar per tenir-la, i també, de tant en tant, parlem del temps. "Collons, sembla que plourà", em diu en català, i després "vámonos para abajo que tu madre estará nerviosa".
Només son quatre tomaqueres escanyolides, però ens agrada pujar a regar.

Setembre 2021. Olympus EM1 MKII + MZuiko 12-200

Diada Nacional de Catalunya 2021


Un any més la gent va tornar a ser la protagonista sense odi, sense por i sense violència. Endavant, sempre endavant!






Pyrgomorpha conica

 


Un humil i discret saltamartí.

Olympus EM1 + Sigma 150 macro F2.8

Les libèl·lules no caminen.


Quan volen canviar de lloc simplement alçen el vol.


Olympus EM1 MKII + MZuiko 300mm F4 Pro + anell d'extensió 10mm
 

Postals des de Menorca. Enyorança de l'estiu.

 


Avui s'acaba l'agost i amb ell aquesta sèrie de postals. Ara toca mirar endavant i treballar en projectes futurs, si es que en cap moment l'havia deixat de fer. Els blaus i grocs, l'escalfor de la llum amb els ulls tancats, el gust de la sal, la remor de les onades fent la migdiada, tot es convertirà en records fugaços per l'hivern que ens visitaran en qualsevol moment com si tinguessin vida pròpia.
Aquest no és un punt i final, el cicle de la vida segueix i tindrem més ocasions per tornar. En realitat sa illa no és un lloc, és un concepte per les ànimes perdudes que necessitem retrobar-nos i tornar a ser nosaltres matèixos: pau i equilibri que acaben generant una metamorfosi alliberadora, un tornar als orígens quasi amb ulls de nen.
Així l'he viscut, així l'he compartit.
Barcelona, 31 d'agost de 2021

Postals des de Menorca. Síntesi.

 


Ciutadella.

Olympus EM1 MKII + MZuiko 8-25 F4 Pro