Una mica de seny

 

El llibre de l'Alegria. Dia 4 de campanya a Verkami. Petites històries al voltant del llibre. En principi, aquest havia de ser un llibre en blanc i negre, potser per seguir l'estela dels llibres clàssics o el de Dones que vam fer fa uns anys. Així és que em vaig posar per feina i vaig començar a processar les imatges per fer que tinguessin unitat visual, un revelat potent com si totes fossin de rodet en BN amb molt de gra. Una vegada fet, vaig muntar una primera versió del llibre sense encomanar-me a ningú i li vaig ensenyar a la Maria Rosa Vila, l'editora gràfica, esperant la seva aprovació immediata. Ella s'ho va mirar i va dir: "Si el que vols és transmetre alegria, en fer-ho en grisos no t'estàs perdent alguna cosa?" La resposta, evident, era que faltaven colors i la seva manca inclinava la visió cap a la nostàlgia i fins i tot la tristor en algunes imatges, tot i els somriures que hi apareixien. Així és que vam acordar que ho refaria tot i l'editaríem en color. Sort que encara hi ha algú amb seny! Per cert, la campanya a Verkami no va molt bé: en quatre dies només s'han reservat 14 exemplars. Estic desconcertat perquè és el llibre més bonic que hem fet fins ara. Però ho lluitarem, l'hem de publicar sí o sí, encara que em costi diners (molts). A la foto: Lluís Raluy, Barcelona 2016.

"El llibre de l'Alegria". Oberta campanya a Verkami.

 

Ens ajudeu a fer realitat un somni? Volem editar "El llibre de l'Alegria", un bri d'aire fresc en aquests temps on patim un excés d'informació que fa semblar que, com a societat, anem a pitjor.

Però creiem en la gent, creiem en els somriures, creiem que un món millor és possible i per això hem fet aquest llibre de fotografies plé de gent visquen moments de felicitat.

Hem obert una campanya de micromecenatge a Verkami per fer-ho possible: https://vkm.is/alegria

Serà una edició molt limitada d'alta qualitat: 200 exemplars, 24 x 21 cm, tapa dura, cosit, a color, 160 pàgines i alguns textos que acompanyen les imatges.

La data d'entrega es preveu per començaments de desembre, serà un regal perfecte pel Nadal! Si us agrada la idea, reserveu el vostre exemplar, i també agrairíem si feu difusió!

Endavant, sempre endavant!

Un somni fet realitat

 

Aquest matí he fet realitat un altre somni: he portat tots els llibres que he fet (11 de moment) a la biblioteca de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, i espero que aviat serà un més que s'està cuinant.

A la foto podeu veure la Maria Rosa Vila, editora gràfica de la gran majoria d'ells, un servidor al centre sostenint el de Fotografia Casual i en Joan Ribó, coordinador de l'IEFC.

Visca la Fotografia, visca la gent!

Seguim!

De visita al Museu de Badalona!

Em fa molta il·lusió compartir aquesta imatge, potser és una de les coses que més m’omplen com a fotògraf!
Aquest matí he anat a visitar els amics i amigues del Museu de Badalona i he entregat un exemplar del llibre “Badalona 1975-2025. Mig segle de llum i memòria” a en Joan Francès, director del Museu, i a la Dolors Nieto, responsable de l’arxiu fotogràfic.

A més, també he fet entrega d’una carpeta amb 550 imatges de la ciutat, de les quals en van sortir les 175 que formen el llibre.

Vull agrair-los l’atenció i la paciència que sempre tenen per rebre aquest malalt de fotografia, i vull anunciar que en un futur immediat farem una activitat conjunta. Estigueu atents!

Gràcies, seguim endavant, sempre endavant!

Tots els llibres que he fet

 

Com diu el títol, a la imatge podeu veure tots els llibres que he editat fins a dia d'avui. Falten alguns en els que he col·laborat, però no seria just ficar-los també. Si us fixeu, a sota a la dreta hi ha un espai per posar el nou de "Badalona 1975-2025. Mig segle de llum i memòria", però necessitem la teva ajuda per arribar a l'objectiu econòmic per aconseguir-lo. Només falten 5 dies per acabar la campanya a Verkami, clicant al següent enllaç podreu reservar el vostre exemplar, moltes gràcies! 

Seguim!

Dia 19 de campanya a Verkami del meu nou llibre. Com vam triar el títol?

 

Badalona, maig 2014. La forma del senyor s'assembla a la lletra A que està tapant, més o menys ;-)

Avui al bloc del projecte explico com vam triar el títol del nou llibre "Badalona 1975-2025. Mig segle de llum i memòria", clicant en aquest enllaç ho podras saber. Per cert, ja has reservat el teu exemplar? La campanya a Verkami s'està acabant i encara estem lluny de l'objectiu proposat!

Dia 12 de campanya a Verkami del llibre "Badalona 1975-2025. Mig segle de llum i memòria"

 

Recordeu-vos de reservar el vostre exemplar:

https://vkm.is/badalona

L'entrada d'avui al blog del projecte diu així:

Parole, parole.

No sé si us heu fixat que l’editorial badalonina Pont del Petroli Edicions és al darrere d’aquest projecte de llibre. Ja havíem col·laborat en publicacions anteriors, però en aquesta s’han volgut implicar des de l’inici, cosa que els agraeixo infinitament.

Al que anàvem. Fa temps, parlant d’aquest projecte amb en Joan Puche, un dels responsables de l’editorial, em va proposar acompanyar les imatges del llibre amb textos escrits per autors i autores de la ciutat, i em va semblar una idea fantàstica.

—“Però jo no els conec personalment, no sé com contactar amb ells”, li vaig dir a en Joan, i em va contestar que no em preocupés, que d’aquesta tasca ja se n’ocupava ell.

I així va ser: per la data proposada, els textos de 23 persones ja eren al meu correu, a punt per encabir dins del llibre, i us puc ben assegurar que el fan molt més bonic!

Em considero un paio afortunat de tenir a prop persones com en Joan. Ja no es tracta només de rendibilitzar un projecte comercial, sinó de fer publicacions boniques per pur amor a la cultura; en el seu cas, per l’estima a les paraules.

Gràcies!

Entrevista a la Televisió de Badalona.

El pasat 5 de novembre em van entrevistar al programa BDN360º per parlar del nou llibre "Badalona 1975-2025. Mig segle de llum i memòria", entre d'altres coses. Us deixo el video per fer-li un cop d'ull i us recordo que la campanya a Verkami per poder editar aquest llibre va molt lenta, necessitem la teva col·laboració clicant en aquest enllaç.

Gràcies!

Arqueologia fotogràfica. Llibre "Badalona 1975-2025. Mig segle de llum i memòria"

Cada dia aniré copiant les entrades del blog del projecte del llibre a Verkami. Per cert, ja has reservat el teu exemplar? Pots fer-ho clicant al següent enllaç. 

L'entrada d'avui, titulada "Arqueologia Fotogràfica", diu així:

Recordo que, en el moment que vaig tenir la brillant idea de fer un llibre que recollís cinquanta anys de fotografies de Badalona, se’m va dibuixar a la cara un somriure d’orella a orella. M’imaginava fotos icòniques al costat de textos meravellosos, com si ja tingués el llibre davant del nas, i aquell va ser el tret de sortida per començar el projecte.

Però el somriure em va durar poc. Com tots sabeu, els suports fotogràfics han anat canviant al llarg del temps i, per sort o per desgràcia, un servidor els ha fet servir tots. Això vol dir que l’arxiu que tinc a casa està compost de negatius en blanc i negre, negatius en color, diapositives en color, diapositives en blanc i negre (sí, sí, diapositives en BN), còpies en paper de negatius que no han aparegut, i tot l’arxiu digital, tant en discs durs com en CD i DVD.

Així que la primera feina que vaig haver de fer va ser revisar tot això que us deia, de dalt a baix, i aprofitar per catalogar, datar, netejar i escanejar les imatges que podien entrar en el projecte, tal com anaven sortint.

Va ser una feinada, és cert, perquè vaig estar gairebé un mes a temps complet, però us asseguro que vaig gaudir molt i molt tornant a viure moments oblidats que em van recordar que he viscut, i molt.

Quant al tema de l’escaneig de negatius i diapositives, em vaig fer un invent per no deixar-me una pasta al laboratori i, alhora, generar arxius de molta qualitat amb quaranta milions de píxels de resolució—una barbaritat! Però d’això, en parlarem demà

Si us plau, recordeu-vos de recomanar aquest llibre a les vostres amistats, hem d'aconseguir portar endavant el projecte!

Foto: Febrer 2008. Subhasta del peix a la llotja vella al carrer d'Eduard Maristany. Aquesta imatge no va entrar a la selecció final del llibre.

Un nou llibre.

Avui començo projecte de llibre nou. Al llarg d'uns mesos aquest serà el meu paisatge en un emocionant viatge al passat buscant als discs durs, negatius i fotografies en paper. L'arxiu va des del 1975 fins al 2025, desitgeu-me una mica de seny per triar les millors imatges i fer un llibre ben bonic!

Seguim endavant, sempre endavant!

Dia 19 de la campanya a Verkami del llibre "Fotografia casual". El pròleg.

 

Tino Soriano a la Fujikina. Retrat d'inspiració renaixentista. Fujifilm GFX 100 II + Fujinon 120 macro F/4

Ja tens reservat el teu exemplar del llibre? Et deixo l'enllaç a Verkami:

https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual

Avui, al bloc del projecte parlo del pròleg que va fer en Tino Soriano, us copio l’entrada aquí:

Quan vaig començar a escriure el llibre vaig pensar que havia de parlar dels antecedents de la Fotografia Casual, i quan m'hi vaig posar vaig veure immediatament que no en saba prou, sincerament. Tot i així, creia que era necessari que algú ho fes, i d'acord amb la Maria Rosa Vila, li vam proposar en Tino Soriano. 

Com que és un paio molt trempat no s'ho va pensar dues vegades i ho va fer ràpid com un llamp entre viatge i viatge. En Tino és de les poques persones que te un coneixement profund dels fotògrafs a nivell mundial, tant de la seva obra com a nivell personal. De fet, el seu últim llibre titulat "Anatomia de una foto" és un recull enciclopèdic de cites dels grans autors i autores al voltant del seu ofici, us el recomano molt!

Aquest treball previ d'investigació pel seu llibre segur que va fer que el pròleg que li vaig demanar fos una tasca molt senzilla per a ell, i li estic profundament agraït.

Però no només va fer la introducció, li vaig demanar una altra cosa de la que us parlaré demà.

Dia 17 projecte llibre "Fotografia Casual a Verkami. Vigila amb les repeticions!

 

Ja has reservat el teu exemplar del llibre?

https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual

Copio l'entrada d'avui del blog del projecte:

Una de les preocupacions quan triàvem les fotos pel llibre va ser mirar de no repetir escenaris. És molt fàcil quedar enlluernat per algunes fotos boniques i no ens adonem que ens estan mostrant el mateix entorn físic, normalment a prop de casa del fotògraf, així que vam triar una o dues de les que més quadraven amb la línia visual que estàvem construint i vam renunciar a la resta. Un llibre com aquest ha d'estar per sobre de localismes, però un no pot evitar tenir moltes fotos d'allà on viu i més en aquest tipus de gènere fotogràfic. La solució en el moment de triar-les és tenir sang freda per a seleccionar aquelles imatges que realment mereixen entrar en el projecte pel seu valor visual i comprovar que no hi hagi repeticions. El Pont del Petroli , el passeig marítim i altres llocs prop de casa van tenir que passar aquest filtre, esperem que les fotografies que si apareixen al llibre siguin dignes representants del meu poble.

Per cert, el Pont del Petroli continua trencat i el batlle de vacances a Nova York amb els nostres calés.

Dia 15 de la campanya a Verkami del llibre "Fotografia Casual". Per què en català?

 

Ja has reservat el teu exemplar? Deixo l'enllaç a la pàgina del projecte:

https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual

Avui al blog de Verkami responc a la pregunta: Per què en català? Us copio la resposta:

Per a mi aquesta pregunta no té sentit, és una obvietat, escric en català perquè sóc català. És com preguntar-li a un espanyol per què escriu en castellà o a un nord-americà per què ho fa en anglès. El que realment em preocupa és que molts paisans m'ho preguntin i que les editorials de casa nostra passin absolutament dels llibres de fotografia en català perquè son minoritaris, segons ells. La raó és ben senzilla, som un poble acomplexat i dominat, poc implicat en la defensa de la nostra cultura. Això fa que, com a poble, no li donem valor extra a les publicacions de qualsevol tipus que, podent haver triat qualsevol llengua, ho han fet per la catalana com a principal o com a opció. Aquesta tria per la llengua del país fa que la supervivència dels autors de casa nostra sigui molt complicada, però no és culpa seva, som la resta de catalans i el nostre complex d’inferioritat el que fa que la nostra cultura es vagi esvaint. 

No em qualifiqueu de nacionalista o radical, aquesta qüestió simplement no tindria sentit per un espanyol o un nord-americà, tampoc ho ha de tenir per nosaltres: som catalans i hem de fer servir el català.

Seguim endavant, sempre endavant!

Dia 14 de la campanya a Verkami del llibre "Fotografia Casual". He sortit de passeig.

 

Ja has reservat el teu llibre? Ajudeu-me a fer-lo realitat! Deixo l'enllaç a la campanya a Verkami: 

https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual

Avui he sortit a fer una passejada, al blog del projecte parlo d'això:

Després de molts dies tancat a casa treballant en el llibre, avui he sortit a fer un tomb. Feia un dia magnífic, he vist un munt de papallones que volaven com si fos un dia de primavera, tot estava verd i florit. Siguin quines siguin les nostres preocupacions i neguits, sortir a la natura és una injecció d'energia positiva, tan sols hem de trencar el cercle viciós de la rutina que ens ofega per adonar-nos que la vida segueix i el futur només depèn de les decisions que prenem. I avui he pres unes quantes.

Per cert, moltes papallones tenen parts de cos irisades que només veiem segons l'angle de la llum del sol. En el cas d'aquesta que veieu,fotografiada avui, els pels de la part inferior de les ales tenen una tonalitat blavosa deguda a aquest efecte que us deia, normalment es veuen blancs! 

Vinga, seguim endavant, sempre endavant!

Dia 13 de la campanya a Verkami del llibrre "Fotografia Casual". I van 4...

 

Ja has reservat el teu exemplar? https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual

Dies enrere us deia que havia refet el llibre sencer fins a tres vegades, però es veu que no n'hi ha tres sense quatre (me l'acabo d'inventar) i l'he tornat a fer de nou. Els motius han sigut més aviat tècnics relacionats amb el programa que he fet servir per la maquetació prèvia, o sigui que no ha hagut més remei que començar de nou. 

De pas, he refet algun text, he afegit alguna imatge nova, i en general he redimensionat les imatges per fer-les tot el que podia de grans. 

La campanya a Verkami no està anant com m'esperava, estic dedicant moltes hores al dia per enviar comunicacions per diferents canals a moltes persones i entitats, però les reserves no avancen. Els mecenes que ja heu col·laborat no us heu de preocupar, aquest llibre sortirà si o si perquè és molt important per a mi, trobaré la manera de fer-ho. En quant a la foto d'avui, l'he vist a l'arxiu i he pensat que era bonica, vosaltres us la mereixeu.

Dia 12 de la campanya a Verkami del llibre Fotografia Casual. La nevera.

 

Ja has reservat el teu exemplar?

https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual

Us copio l'entrada d'avui del blog del projecte:

De vegades torno a casa excitat perquè penso que porto alguna foto de classe extra, d'aquelles que ficaria en el grup de les 20 o 30 bones bones que puc fer en un any. Normalment una primera revisió a l'ordinador ja rebaixa les expectatives, tot i així intento processar-la el millor possible a veure quines sensacions em provoca. Sóc molt intuïtiu, quan miro fotos li faig cas a la veueta que ressona al meu cap i em diu: "Bona!" o bé "vaja pestinyo!". Però de tant en tant també em diu "Deixa-la a la nevera", i la guardo per tornar-la a mirar en uns dies. Moltes vegades estic massa influenciat per les experiències viscudes i dono un valor emocional molt alt a unes imatges que fotogràficament no ho mereixen, ja vaig parlar d'això fa uns dies. La nevera és la solució, deixant un interval de temps podem separar el gra de la palla i reconeixer si una imatge s'ha guanyat el dret a sortir en un llibre. Aquesta que veieu no ho va fer.

Dia 11 campanya a Verkami llibre "Fotografia Casual". Una mica d'ètica.

 

Ja tens reservat el teu exemplar del llibre? Deixo l'enllaç al projecte:

https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual

L'amic David Airob té un lema que resumeix molt bé la meva ètica fotografiant, diu així: "Mira en silenci, fotografia amb respecte". Em sembla que en tan sols 6 paraules defineix perfectament quina ha de ser la nostra actitut com a fotògrafs, i més quan retratem altres persones tinguem el seu permís o no. Tothom té dret a la seva privacitat i honor, i fins i tot considero que encara que s'estigui en un lloc públic he de respectar aquella persona de la mateixa manera que voldríem que em respectessin a mi, li diuen empatia. 

En el cas de la imatge d'avui que no va poder entrar en el llibre, una noia cega i la seva parella s'estaven fent les fotos del casament a la platja de La Concha, a Donosti. Al principi no m'havia adonat que era invident, només veia de lluny que no deixava anar el gos en cap moment ni tan sols per fer-se les fotos. Quan em vaig adonar que no veia, em va semblar una escena tan bonica que mereixia unes imatges que estiguessin a l'alçada. Ho vaig aconseguir?

Dia 10 projecte llibre "Fotografia Casual" a Verkami. El moviment és vida.

 

Ja has reservat el teu exemplar del llibre? Aquí tens l'enllaç: 

https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual

Avui, al blog del projecte parlo de les imatges amb moviment, us ho copio:

Les imatges en moviment són molt complicades i no solen sortir be a la primera. De fet, encara que no ho sembli, han de tenir una trama compositiva que les sustenti, si no són simplement línies i colors sense cap atractiu. De vegades, el moviment és del subjecte que fotografio, des d'un tren fins a un camp de blat mogut pel vent, d'altres l'efecte és degut a que moc la càmera ràpidament com vaig fer a la imatge que veieu, i fins i tot la combinació de tots dos tipus de moviment pot donar una imatge atractiva. 

Quan vull obtenir imatges mogudes em funciona molt bé fer unes quantes proves amb petites variacions de velocitat, exposició, etc, fins que aconsegueixo allò que buscava, més o menys. 

Al llibre trobareu algún exemple d'aquest tipus d'imatges, em venia de gust posar alguna ja que m'agraden molt, semblen abstraccións!

La campanya del llibre no va molt bé, hauré de posar imaginació per arribar a més persones que poden estar interessades en ell. Ja sabeu, si compartiu aquest projecte tindreu el meu agraïment infinit!

Per cert, el títol d'aquesta entrada l'he tret de la pel·lícula apocalíptica Guerra mundial Z, tot i que Brad Pitt ho diu en portuguès.

Dia 7 campanya a Verkami llibre Fotografia Casual. La càmera i els objectius.

 Us copio l'entrada d'avui del blog del projecte. Per cert, la campanya no està anant masa bé, us agrairia difusió! https://www.verkami.com/projects/39521-fotografia-casual

Ja us avanço una cosa: no hi ha una càmera ideal per Fotografia Casual. La lògica diu que ha de ser un aparell lleuger, petit i de qualitat, però cada persona ha de trobar el que millor s'adapti a la seva manera de fer. Un servidor ha fet al llarg dels anys moltes proves de material fotogràfic i estic acostumat a buscar-me la vida amb qualsevol cosa, com es diu col·loquialment, així que no tinc una combinació de càmera i objectiu preferida. De vegades m'agrada sortir amb la Fuji X-H2 amb un objectiu zoom tot en un, un Fujinon 18-135 mm, d'altres trio una parella de lens fixes, un Fujinon 16mm (equivalent a un 24mm en càmera de rodet)i un tele curt Viltrox de 75mm i f/1.2. I per últim, també surto de tant en tant amb un zoom estàndard i lluminós, un Tamron 17-70 f/2.8. Alguns de vosaltres pot pensar: "si, però arrossegar sempre una càmera d'objectius intercanviables i objectius bons és molt pesat! Pot ser amb el mòbil ja faries!", i la meva resposta és que si no ho fes així, les fotos que he anant fent no tindrien qualitat suficient com per publicar-les en aquest llibre a doble pàgina, sobre tot les que estan fetes amb poca llum com la que veieu de mostra.

Dia 6 campanya a Verkami llibre "Fotografia Casual". Retrats d'ambient

 

Molts de vosaltres ja coneixereu aquesta imatge que va apareixer en el llibre "Dones" en una versió en blanc i negre, però he pensat que serviria d'exemple pel que us vull explicar avui i que també us faria gràcia poder-les comparar. Però estic marxant del tema. Per a mi els retrats d'ambient són aquells que el subjecte principal comparteix protagonisme amb l'escenari que l'envolta, moltes vegades al 50% o fins i tot, en proporció inferior. No és fins que no veiem la figura humana quan trobem sentit al maremàgnum de formes i colors que tenim davant. Quan fotografiem, som nosaltres qui tria la proporció i la manera de relacionar visualment el subjecte amb allò que l'envolta. Normalment, amb un objectiu angular o un zoom normal ja en tenim prou per a aquests tipus de fotografia, i tancar una mica el diafragma ajuda a que surti tot enfocat. Però de material en parlarem demà, que hi ha molta cosa a dir.