Evidentment no, però hi ha que es fan estimar segurament per qüestions personals. Fa molts anys feia servir un Zeiss de 50 mm f:1.7 a la meva càmera Contax Aria de rodet, una lent meravellosa que vaig deixar de fer servir amb l'arribada de l'autofocus i després les digitals. Encara a dia d'avui enyoro aquell objectiu petit, nítid i contrastat que donava uns colors amb caràcter que em van marcar per sempre més, tot i que en el record segurament encara el faig millor.
Per altre banda, hi ha fotògrafs que fan del 35 mm o equivalent, els seu objectiu principal per explicar històries. És una focal que obliga a sintetitzar, a triar què volem ficar dintre l'enquadrament per qué no és molt angular, però a la vegada és ideal quan estem entre persones per què la seva estètica és molt natural.
A més, aquests dies he revisitat les imatges de l'amic Tino Soriano i he tornat a recordar que, en fotografia, fer servir un 35mm és una filosofía de vida que t'obliga a implicar-te en allò que està passant.
Així és que pels motius que he enumerat, he buscat un petit Zeiss de 24mm f:1.8 amb la mítica T* vermella, equivalent a un 35 mm de rodet, per muntar a la càmera que faig servir habitualment. Em faig gran i segurament m'estic tornant una mica romàntic, per això no m'he pogut estar de donar-me aquest petit luxe, en realitat una motivació més per fotografiar.
I si és gent, millor.
A la foto: Antònia, la meva sogra.
2 amigos han escrito:
Considero que a la vida s'ha de ser una mica romàntic amb tot i deixar-se portar pel cor, sigui un objectiu, sigui qualsevol objecte, si parlem de coses materials.
Jo soc fumador de pipa, i en tinc una que ens compenetrem molt be. Em considero un romàntic, no ho explico mai per que no se'm consideri raro (saqui no ens veu ningú), potser ho soc?.
Salut amic.
Ahhhh, la foto genial, i aquesta mà que i arregla el coll, tot un regal.
Felicitats.
Publicar un comentario