Revisió objectiu Viltrox 75mm f:1.2 amb Sony A6700

RAW

A finals de juliol de 2023 es va presentar l’objectiu Viltrox 75mm f:1.2 per càmeres amb baioneta Sony E i Nikon Z, exclusivament dissenyat per càmeres amb sensor Aps-c. Com que soc molt fan dels objectius lluminosos i a la vegada no m’agrada l’enfocament manual, em va cridar molt l’atenció aquesta nova lent i vaig demanar una unitat als amics de Foto K durant uns dies. 

Ja us dic que aquest temps se’m van fer molt curt, així que si voleu llegir les meves impressions,  ja siguin bones o no tan bones, i veure unes quantes imatges de mostra, us convido a seguir llegint. Recordeu que si cliqueu a sobre les imatges veureu un jpg a mida real processat per un servidor amb Adobe Camera Raw i Photoshop, i sota de cada foto trobareu un enllaç al arxiu  RAW original.

 

Aquest objectiu Viltrox de 75mm va aparèixer primer en versió per Fuji i uns mesos després ho ha fet per Sony E i Nikon Z. Son lleugerament diferents entre ells, evidentment, i en aquesta prova ens centrarem en la versió de muntura E per comprovar el seu comportament amb la nova Sony A6700 amb sensor de format Aps-c, la càmera més avançada de la marca en aquest format.

 

RAW

Anem amb una mica de descripció física. La primera impressió  a la mà és que es tracta d’un objectiu contundent: 675 gr de pes per unes mides de 101 mm de llarg i 87 d’ample. Està format per 16 lents organitzades en 11 grups, sent 7 d’elles de vidres i formes especials. Està segellat contra la pols i l’aigua i l’enfocament és intern, una assegurança de bon funcionament mantingut amb el pas del temps.

 

Punts de segellat

Esquema òptic

   

El diafragma està compost per onze elements que deixen un forat arrodonit a qualsevol valor d’apertura, ja parlarem dels seus efectes a l’estètica de la foto més endavant. La notícia no tan bona és que aquest 75mm no disposa d’estabilització d’imatge, pot ser per evitar fer-lo més gran i pesat tot i que la Sony A6700 si que disposa d'ella per guanyar uns tres pasos de velocitat disparant a pols. 

RAW

A l’exterior del cos trobem un anell de diafragmes amb clics per valors d’1/3 i també posició A per que la càmera trií el valor f automàticament, acompanyat d’un interruptor per que els clics d’aquest anell es notin al tacte o desapareguin per quan fem vídeo. També veurem un altre interruptor per desconnectar l’autofocus i un botó rodó que bloqueja l’enfocament quan el premen. Per enfocar manualment disposem d’un anell ample que gira sense fi, molt útil i precís quan fem servir l’ajuda a l’enfoc de la càmera. 

RAW

La baioneta és metàl·lica i en ella trobem els pins electrònics i un port usb de tipus C per actualitzar el firmware, així com la inscripció “Made in China”. A la banda del davant trobem una rosca per filtres de 77 mm i l’encaix pel para-sol de plàstic subministrat pel fabricant. Si mirem a la caixa encara trobarem una bossa tova de transport, millor això que res!  Diria que aquest Viltrox 75mm f:1.2 te una estètica externa seriosa similar als objectius Fuji, que a la vegada em recorda la dels objectius clàssics fets “de ferro i vidre” de tota la vida, tot un encert pel meu gust.

 

RAW

Ja en marxa, l’enfocament automàtic és molt silenciós i suficientment ràpid, però sobretot és molt precís. Aquesta precisió, compartida amb la càmera, és d’agrair quan es treballa amb un objectiu tan lluminós a diafragmes molt oberts ja que no hi ha marge d’error degut a l’estretíssima profunditat de camp o àrea enfocada del subjecte triat. 

RAW

Soc un fotògraf de la vella escola i normalment treballo amb un únic punt d’enfocament automàtic al centre de la imatge que de vegades desplaço per posar-lo a sobre del punt on vull enfocar.  Però les habilitats de la Sony A6700 en l’enfocament continu combinat amb la funció de detecció de cares mes la lluminositat d’aquest Viltrox m’ha permès fer fotografia de persones al carrer a la nit a diafragma f:1.2 amb un percentatge d’encert en el focus de quasi el 100%, al·lucinant! És tan fàcil que ara em fa vergonya fer fotos de gent desenfocades!

 

RAW

De fet, utilitzar diafragmes molt oberts te varies avantatges i alguns inconvenients: permet aprofitar la poca llum ambient i aïlla del fons el subjecte triat, però requereix d’un sistema d’enfoc automàtic molt efectiu. En aquest cas la combinació del Viltrox 75 i la Sony A6700 ha sigut francament bona i els dies que vaig sortir amb ells de nit va ser un goig continu. Per cert, és absolutament imprescindible que actualitzem el firmware tant de càmera com de l’objectiu per obtenir el seu millor rendiment!

 

RAW

D’acord, enfoca molt bé. Però, com son els desenfocs? Em fixo molt en l’aspecte de les parts fora de focus i quan trio el punt de vista abans de disparar tinc en compte allò que envolta al protagonista per que no destorbi i ajudi la composició. Poder desenfocar al màxim el fons o els primers plans fent servir diafragmes molt oberts permet entrar en estètiques noves, màxim quan es veu que aquests desenfocs son transicions de colors molt suaus, sense artefactes estranys, donuts, dobles línies, etc.

 

RAW

Però encara hi ha més. Desenfocar el fons quan fotografiem un subjecte proper es fàcil i ho podem aconseguir fins i tot amb valors de diafragma de f:4 o f:5.6, però no està a l’abast de tots els objectius aconseguir un bon bokeh amb elements situats a distàncies mitges. La combinació de desenfocs suaus i diafragma f:1.2 fa que aquest objectiu tingui una estètica única poques vegades vista a càmeres de sensors APS-C i de la que he quedat enamorat.

 

RAW

Soc molt conscient que l’ús principal d’aquest objectiu per la majoria d’usuaris serà el retrat, ja que fins i tot a diafragma 1.2 dona una qualitat d’imatge molt alta. La distancia a la que treballem del model no és molt gran i penso que serà ideal per fer-lo servir en estudi: no ens hem de retirar massa i a la vegada no deforma les faccions dels models per que la focal de 75mm, equivalent a 112,5 mm en càmeres amb sensor “full frame”, és un bon compromís per aquesta feina.

 

RAW

Però la Fotografia Casual em crida i necessito sortir a l’exterior a veure que trobo, i de fet aquest va ser el motiu d’aquesta prova: treballar els enfocaments selectius obrint el diafragma a tope i composant sabent que tindrem fons i primers plans difuminats. Així que em vaig fer una gorra que posa “tancar diafragma és de covards” (és broma, eh!) i vaig sortir al món a buscar fotos boniques a f:1.2. 

 

RAW

Els que em coneixeu ja sabeu que soc un defensor dels sensors petits, en tot cas, més petits que els de 24 x 36 mm. El motiu és simple: penso que les càmeres i sobre tot els objectius Full Frame fan pagar a l’usuari un sobre-cost en diners i pes. Fins ara els fabricants no s’han pres seriosament el format APS-C, excepte Fuji, tot i que estan caient en el pecat de fer tot massa gran i pesat pel parany de semblar més “professional”, una mica el que li va passar a Olympus/OM System. Si es fa servir un sensor “petit” s’ha d’aprofitar per fer càmeres i objectius petits i lleugers, o en tot cas tot el petit que es pugui, és la meva opinió. Si les càmeres i objectius els dissenyessin dones, segur que serien així.

RAW

Imagineu, aquest Viltrox 75mm f:1.2 no es pot fer servir amb sensors de 24 x 36 mm, i si ho feu haureu de retallar la imatge per eliminar les cantonades fosques. Això vol dir que per que omplís tot un sensor full frame aquest objectiu hauria de créixer molt i molt, i això és complicat de fabricar (i molt car). Als mortals que depenem d’un sou normal aquests objectius “professionals” per càmeres amb sensor de 24 x 36 mm ens semblen ciència ficció per preu i pes, i per això me’n alegro molt quan trobo una alternativa valenta per APS-C com aquest nou Viltrox. 

 

RAW

Sony està deixant perdre una oportunitat de ser líder en APS-C per que no està posant tota la carn a la graella en aquest format. No hi ha cap objectiu de la sèrie GM exclusiu per aquests sensors, i la A6700 és una bona càmera que no arriba al nivell de les seves germanes de la sèrie 7 o 9 per ergonomia i funcions, en aquest sentit Fuji l’està fent força millor. De la resta de fabricants no diré res per que sembla que no els interessa aquest format, així que en aquest article ni els anomenaré.

 

RAW

D’acord, ja he deixat anar unes quantes opinions i podem seguir amb l’experiència d´ús del Viltrox 75 f:1.2, prometo no tornar-hi. Aquest objectiu es comporta molt be quan hi ha poca llum, però no se sent tan còmode quan tenim fotons en quantitat. El sol directe no li agrada, i tot i que no apareixen artefactes estranys amb facilitat, hem de vigilar amb la manca de contrast que es pot produir si entra llum directa del sol a l’objectiu, encara que sigui una mica. És bona idea portar el para-sol posat (per què es dirà així?) quan treballem a plena llum, inclús ens podem ajudar amb una mà davant del mateix per evitar que entri el sol. Encara que també podem fer servir aquests artefactes causats pel sol per obtenir efectes creatius...

 

RAW

M’ha agradat molt el fet de no trobar aberracions cromàtiques ni tan sols en les línies de contacte entre blancs i negres, al menys de manera apreciable o que facin necessària una intervenció amb el programa de processat. El mateix podria dir de les deformacions geomètriques, no les he vist. L’aspecte dels punts de llum desenfocats és preciós, sense anells de ceba i força rodons, tot i que a les cantonades evidencia l’efecte d’ull de gat. 

 

RAW

Tot i que Aquest 75mm és un objectiu extremadament lluminós, no he trobat l’efecte anomenat “dreamer” (somniador) que produeixen aquest tipus d’objectius, més evident quan més baix és el valor f i que es manifesta com una manca de contrast i definició a la imatge, incús a l’àrea enfocada com podem trobar a les imatges fetes a lents que obren fins a f:0.95. La combinació d’enfoc manual molt imprecís i la manca de qualitat d’imatge a màxima apertura és la raó per la que no m’agraden aquests objectius manuals ultra lluminosos, i segurament pel mateix motiu els fabricants de càmers no els fan. 

 

Objectiu 7Artisans 50mm f:0.95 + Sony A6700. Els desenfocs a màxima apertura son tan exagerats que els objectes semblen estar flotant.

Ja ho he comentat abans, m’agrada la Fotografia Casual, sortir a passejar i fotografiar allò que trobo a la ciutat o a la natura sense una idea previa i cada vegada més m’agrada l’estètica dels desenfocs. Per això em fixo molt en els objectius adients per aquesta manera de fotografiar i crec que actualment, si fas servir càmeres APS-C, les millors opcions son el Sigma 56 f:1.4 i el Viltrox 75 f:1.2. Un deixo una imatge de família comparativa d’aquests dos amb el Sony 90 macro per comparar mides.

 

El Sigma 56 te l’avantatge que és molt petit i lleuger, no costa res portar-ho sempre a la bossa. És molt  bo òpticament, amb uns desenfocs suaus molt macos i molta qualitat d’imatge a l’àrea enfocada. Com a única pega podríem dir que deforma massa la imatge en forma de coixí inclús aplicant la correcció automàtica, però aquest efecte passa desapercebut a la majoria de fotografies.

 

Sigma 56 f:1.4 + Sony A6700

El Viltrox està al límit en quant a portabilitat, penso que el màxim que es pot penjar del coll és 1 kg i aquest objectiu amb la càmera estan més o menys en aquesta franja. A més, no li agrada la llum del sol, però per la resta, òptica i estèticament ens ofereix coses que el Sigma no pot superar: més desenfoc, més compressió dels plans a mitges i llargues distàncies i no deforma la imatge, a més de no ser tan intrusiu amb les persones per la seva focal una mica més llarga. Això si, per la seva mida i pes costa més de portar sempre a la bossa.

 

RAW

A continuació deixo unes imatges de la mateixa escena amb el Viltrox 75 i el Sigma 56,  evidentment el Sigma apropa menys el subjecte degut a la seva focal més curta. Per cert, la noia em va enxampar i no em va dir res, cosa que li agraeixo molt!

Viltrox RAW

Sigma RAW

A continuació deixo dos imatges també fetes amb el Viltrox i el Sigma amb el subjecte principal a la mateix mida, per aconseguir-ho vaig tenir que donar un pas endavant amb el Sigma! Si us fixeu, el fons de la imatge feta amb el Viltrox és més tancat i suau que el del Sigma, aquest últim és més nerviós i amb més formes que distreuen l'atenció.

Viltrox RAW

Sigma RAW

I ja vaig fent resum. Aquest nou Viltrox 75mm f:1.2 és un objectiu molt bo, m’agrada molt i compraré una unitat. És curiós que sent una lent tant especialitzada pugui tenir usos tan diversos: retrat, concerts i teatre, nocturnes, i en el meu cas, per poder obtenir uns desenfocs impossibles per altres lents en format APS-C a un preu per sota de 600 €. Aquest del preu també és un argument que pot acabar de decidir-nos per ell, el Sigma 56 costa una mica menys tot i que no arriba a oferir-nos el mateix i els objectius de 135mm f:1.8, 105 f:1.4  o 85 f:1.4 tant de Sony com de Sigma o Samyang poden donar estètiques similars, però al doble o triple del preu i/o pes. 

RAW

Ja heu vist que aquesta no ha sigut una prova tècnica ni molt menys, si no més aviat una presa de contacte basada en la experiència a la vida real que he volgut compartir amb vosaltres, realment estic interessat en aquest objectiu per l’ús personal!

Editat: Els amics de FotoK m'han passat uns codis de descompte del 5% en productes Sony i Viltrox. Serveixen tant per botiga física com per la web, per productes Sony heu de posar GALLEGOSONY y per Viltrox GALLEGOVILTROX, de moment no tenen data de caducitat! :-)

Res més, donar-vos les gràcies per haver arribat fins al final i salut per aprofitar la vida, que son quatre dies.

RAW

RAW

RAW

RAW

RAW

RAW

RAW

RAW

Dedicat a la memòria de Ginés Gallego.