Prova càmera Sony A7R III amb objectiu Tamron 28-200

RAW

Aixó és aprofitar l'estiu al màxim! Dies enrere vaig provar la càmera  Fujifilm X-H2 i també la Leica SL2-S, ara i gràcies als amics de Foto K he pogut tastar la Sony A7R III de 42 milions de píxels de resolució amb l'objectiu Tamron 28-200 f/2.8-5.6, una parella a priori ideal per fer fotografia casual. Ja sabeu que m'agrada portar la càmera sempre a sobre i una de les configuracions que més m'agraden és fer servir un objectiu tot-en-un de qualitat, així és que ja podeu entrar si voleu llegir les meves impressions d'aquest conjunt i veure un munt de fotos de mostra que també és poden descarregar, endavant!

La Sony A7R III és una càmera digital amb sensor de 24 x 36mm presentada a finals de 2017. Les seves característiques tècniques son encara impressionants el 2023 tot i que ja han aparegut molts models de la marca encara més evolucionats, però també més cars. Una estratègia comercial excel·lent del fabricant és que manté els models antics en producció i progressivament van baixant de preu! 

D'aquesta càmera em va atreure la seva petita mida, la bona ergonomia, el visor generós, la resolució de 42 milions de píxels i la presumpta rapidesa d'enfocament, a més d'una gamma d'objectius enorme per triar tant del propi fabricant com d'altres alternatius.

RAW

Quant a l'objectiu triat per la prova, el Tamron 28-200 f/2.8-5.6, em cridava l'atenció per saber de primera mà com funcionaven els objectius tot terreny d’última generació dissenyats específicament per aquest tipus de càmeres sense mirall amb sensor de 24 x 36mm. Fins fa poc els objectius de "segons fabricants" eren adaptacions de models ja existents per càmeres reflex, molt més grans i pesats, però darrerament Tamron, Sigma, Tokina, etc, estan fent objectius nous adaptats a les càmeres sense mirall. Això vol dir que  tant la mida com el pes tornen a ser una prioritat ja que aquestes Sony sense mirall de les sèries Alpha 7, C o 6000 són realment petites i els objectius grans dissenyats per DSLR es veuen i noten realment enormes i descompensats. A continuació deixo una comparativa de mides gràcies als amics de Camera Size entre una Olympus OM-1 amb un 12-100 f/4 Pro a la dreta (3281 € tots dos) i una Sony A7R III amb el Tamron 28-200 a l'esquerra (3328 € la parella).

Olympus OM-1 + 12-100 a la dreta, Sony A7R III + Tamron 28-200 a l'esquerra

Soc un usuari molt tradicional de càmeres fotogràfiques, en tinc prou amb un únic punt d'enfocament i faig servir molt poques vegades els gatges tecnològics que incorporen quant a ràfegues, reconeixements d'ulls d'animals, apilats, etc. Tot i això,  sí demano als aparells el màxim de precisió i fiabilitat en allò que faig servir, i també em fixo cada vegada més en la comoditat d'us i ergonomia ja que els meus ulls cansats m'ho demanen.

RAW

El visor d'aquesta Sony és una finestra gran molt agradable de fer servir, amb una mida  generosa  i còmoda fins i tot pels que portem ulleres com un servidor. La pantalla posterior només és abatible cap a dalt o cap a baix, m'hauria agradat molt més que fos totalment articulada com la de la A7 IV, per mi la millor opció de les que Sony ha muntat en els seus diferents models de càmera. Els botons d'accés directe a funcions son suficients i ben posicionats, en el meu cas els faig servir per bloquejar l'exposició abans de disparar o per protegir la imatge quan faig revisió. Les rodes i el joystick son còmodes de fer servir,  per tancar el tema ergonomia només voldria comentar que el botó "Menú" m'hauria agradat que estigués a la dreta de la càmera per poder-lo prémer amb algun dit d'aquesta mà i no tenir que fer servir l'esquerra ja que aquesta la faig servir per subjectar la càmera per sota l'objectiu.

RAW

Els menús podrien ser més lògics, però les opcions per mostrar la informació son variades i al final vaig trobar un parell de pantalles configurables que mostren tot el que volia saber d'un cop d'ull, Les funcions més rebuscades i interesants com formatar targetes, neteja de sensor, estabilització d'imatge (Sony li diu SteadyShot), obturador electrònic (modus silenciós), o l'adjudicació de funcions a botons d'accés directe,  les vaig agrupar  a "Mi Menú", amb un accés més o menys senzill i ràpid.

RAW

L'enfocament automàtic m'ha semblat ràpid i precís, fins i tot en situacions amb poca llum. Vaig configurar un únic punt de mida molt petita que de vegades posava al centre o bé el movia amb el joystick, amb la possibilitat de que la mesura puntual de la llum acompanyés el punt d'enfocament quan premia el botó AEL. 

RAW

El comportament del sensor amb poca llum és molt bo, i el soroll que genera es deixa tractar molt bé amb les últimes versions dels programes de processat, en el meu cas Adobe Camera Raw versió 15.3. Us deixo unes mostres a 3200, 6400 i 12800 ISO:

3200 ISO
RAW

6400 ISO
RAW

12800 ISO
RAW

L'estabilització d'imatge en el cos de la càmera ens podrà estalviar entre tres i quatre passos de velocitat, cosa que s'agraeix quan hi ha poca llum i disparem a pols. A la imatge inferior veiem un exemple disparat a 28mm i 1/3 de segon de velocitat amb la càmera a la mà, no està gens malament...

RAW

Els 42 milions de píxels de resolució de la A7R III obliguen a fer les coses molt ben fetes per extreure tot el seu potencial en quant a qualitat. Els nostres coneixements de tècnica fotogràfica i l'experiència seran molt importants per aconseguir tot el que pot donar la càmera i triar una bona lent és fonamental per aconseguir-ho. 

Els objectius fixos són una aposta segura en aquest sentit, però com que a un servidor l'agrada passejar sense rumb fix, de tant en tant m'agrada portar un objectiu que pugui resoldre qualsevol situació fotogràfica que se'm presenti. En aquest sentit, els zooms angular/teleobjectiu són ideals, però la realitat és que molts d'ells no donen una qualitat d'imatge mínima per una càmera tan exigent com és la d'aquesta prova.

RAW

Havia llegit unes quantes proves d'aquest objectiu Tamron 28-200 f/2.8-5.6, i per suposat havia revisat les imatges de mostra a mida real que pengen els llocs fiables per jutjar per mi mateix. Altres alternatives similars a aquest Tamron, inclús originals de Sony, no eren aconsellades per càmeres d'aquesta resolució,  però aquest 28-200 havia sorprès positivament els provadors. La seva mida i pes fan que encara sigui atractiu per portar-lo a passejar, els 1230 gr. del conjunt càmera/objectiu encara entra dintre del raonable si tenim en compte tot el que ens ofereix a canvi.

RAW

La lluminositat mínima de f/2.8 quan l'objectiu fa servir la focal de 28 mm s'agraeix quan hi ha molt poca llum, o be fins i tot quan volem desenfocar el fons si ens apropem una mica al subjecte principal, una virtut que no podem deixar d'aprofitar com a la imatge inferior

RAW

Normalment trobem pitjor qualitat d'imatge a l'extrem llarg dels zooms, però aquest Tamron és molt bo a 200 mm, inclús a diafragma 5.6. Això fa que aquest valor sigui plenament aprofitable tant per fer-lo servir per desenfocar el fons com per aprofitar la poca llum disponible

RAW

Així mateix, a focals mitges la qualitat segueix sent molt alta, veiem un exemple a la imatge inferior feta a 65mm.

RAW

O un altre a 136 mm de focal aprofitant els últims raigs de sol de la tarda.

RAW

M'agraden els zooms per què just abans de fer la foto puc ajustar l'enquadrament per fer la composició que desitjo, i així m'estalvio tenir que retallar-la posteriorment.

Òpticament aquest Tamron 28-200 és prou bo ja que té pocs defectes i moltes virtuts. Una d'elles serien les estrelletes de llum que apareixen en els punts de llum potents quan tanquem diafragma, sense pràcticament cap altre artefacte estrany. 

RAW

RAW

Aquest 28-200 enfosqueix una mica les cantonades a diafragmes oberts, però de manera suau i tolerable. També podem trobar aberracions cromàtiques de tonalitat magenta a 28mm prop de les cantonades, però el programa d'edició les elimina amb facilitat. L'aspecte dels punts de llums desenfocats és agradable com podem veure a la imatge inferior, una cosa d'agrair tractant-se d'un zoom!

RAW

La resistència als flares  i l'absència d'artefactes quan fiquem punt de llum potents dintre de la imatge ens diuen que aquest objectiu està molt ben dissenyat i els recobriment de les lents és molt bó, un exemple:

RAW

D'altre banda, el poder d'augment d'aquest Tamron no és molt gran, però un servidor va fer servir uns anells d'extensió amb pins electrònics per fer unes quantes imatges d'aproximació, recolzat per un flaix petit Meike MK-320 S. 

Us he de dir que vaig tenir problemes d'enfocament, suposo que disparar a pols i el fet de servir els anells feien que el percentatge d'encert al cap de l'animal no era molt alt i vaig tenir que dispara varies vegades fins aconseguir la nitidesa que volia. No és un objectiu fet per això, però déu-n’hi-do com vaig gaudir! Veiem un parell d'exemples:

RAW

RAW

I ja anem tancant la revisió. Quan fotografio ho faig de maneres diferents que requereixen dels objectius adients, per això quan surto a passejar puc portar un parell d'objectius fixos, petits i de qualitat, o bé un zoom tot en un com aquest Tamron 28-200. L’única condició és que faci el que faci servir, no vull renunciar a la qualitat d'imatge en cap cas. Per això m’ha agradat aquest Tamron 28-200, compleix amb uns mínims de qualitat que son suficients per fer parella amb la exigent Sony A7R III . 

RAW

Crec que aquesta combinació és ideal per viatjar, pot ser a la bossa afegiria una segona bateria, un objectiu ull de peix, un petit flaix i un anell d'extensió per donar arguments a la nostra creativitat, tot plegat no arribarà als 2 quilograms! 

RAW

Però també hi ha cosetes que es poden millorar. Quant a la càmera demanaria poqueta cosa: la pantalla posterior de la Sony A7R III hauria de ser totalment articulada i el sensor hauria de poder eliminar la pols amb més efectivitat . Quan a l’objectiu, per ser un tot-en-un perfecte, l’extrem angular d'aquest Tamron 28-200 hauria de ser de 24mm, incorporar estabilitzador d'imatge i reduir la mida i el pes, segur que ho aconseguiran.

RAW

Per un malalt de fortografia com un servidor, el conjunt càmera/objectiu d'aquesta prova s'apropa a la perfecció. És cert que per aprofitar el seu potencial tècnic haurem d'aplicar tots els nostres coneixements, o bé també podem fer tot el contrari: posar la roda de modus en posició verd (Auto) i dedicar-nos a enfocar i disparar, de tant en tant l'hauríem de fer :-).

RAW

Moltes gràcies per arribar fins al final, penso que aquesta sèrie de proves de càmeres estiuenques m'ha anat molt bé per saber de primera mà  l'estat actual de la tècnica fotogràfica a nivell d'usuari aficionat, les càmeres professionals són un altre cosa més semblant a la ciència ficció per a mi.

Espero que hàgiu gaudit de les imatges i els comentaris, compartir coneixements i experiències és el que ens fa humans!

Salut i fotografia!

RAW