Avui he tingut una mica de temps per anar a la natura. Mentre caminava sentint la vida al meu voltant em venien al cap les imtages de les persones migrades que lluitan cada dia tan sols per tenir alguna cosa per menjar, per vestirse, per aconseguir una mica de dignitat. Des de l'inici dels temps l'esser humà ha sigut el més gran depredador d'altres humans, només calia que no fossin del seu clan per que acabessin esquarterats i al foc. Crec sincerament que el següent pas de la nostra evolució és el respecte per la vida, per qualsevol forma de vida. Només amb respecte i harmonia amb la natura podrem fer front als enormes reptes que tenim al devant. El model d'home que s'inventa guerres per eliminar rivals ja no te cabuda en aquest planeta, però encara no tothom ho veu així. Hi ha qui es pensa que és millor que el veí, quan simplement és diferent, i la majoria de vegades ni aixó. La democràcia i el respecte per totes les cultures son altres aspectes que deriven d'aquest camí evolutiu, i per suposat, l'art.
La búsqueda de la bellesa ens fa humans.
3 amigos han escrito:
Muy cierto, una reflexión que todos deberíamos hacer en este final de ciclo y comienzo de otro. Cuando tengamos un pie en 2020 y otro en 2021, deberíamos tener claro si queremos seguir alimentando egos o crear un mundo de correctas relaciones, donde a nadie le sobre, porque a nadie le falta lo esencial para vivir con dignidad. Un fuerte abrazo.
Molt bona reflexio, fa anys que penso el mateix, les diferencies de sexe, color, ideologia, fan que en una societat com la nostra, una part vulgui exterminar a l'altre, i l'exemple el veiem cada dia, sense anar mes lluny, amb el tema de la llengua (te l'has deixat amic), la lengua es un signe de cultura i d'unió, pretendre el contrari es caure en l'extermini d'un poble, be fisicament, be culturalment.
Parlant de la foto, molt bona, i parlant del titol, molt complicat.
Una forta abraçada amic i familia. Bon i diferent Nadal, molta salut.
Decideix lliurement si vols publicar el comentari, continuaré sent amic teu.
Suena bien lo que decís.
El siguiente paso en la evolución? Convencer, llegar a acuerdos desde la paz y con la paz, sin ejercer el poder que conlleva violencia, desde la inteligencia y el amor? (Amor suena a cursilería y a debilidad, pero en mí representa una realidad amplísima y bellísima) ... Integrando a quienes ejercen la violencia en lo común que les pueda interesar, que les sea deseable.
Luego, quizá "sólo" quede entender y aceptar que una cadena o un todo es tan fuerte como lo es su eslabón o su parte más débil.
Y el arte, la búsqueda, el reconocimiento, la expresión, el placer, el consuelo de participar... de la belleza nos acompaña desde el principio. Afortunadamente. Como aquellas flores con que se dice que neandertales cubrían la tumba de quien moría en su clan. Como estas flores que tú nos regalas hoy y acompañan a la durísima realidad que evocabas en tu paseo, Martín.
Gracias a ambos dos.
Publicar un comentario