M'agrada portar sempre la càmera a sobre i per això em criden l'atenció els objectius tipus zoom, m'ajuden a resoldre qualsevol situació fotogràfica que es presenti, i si a més son d'alta lluminositat, ja entren a la categoria d'obscurs objectes de dessig per un servidor. Després de llegir ressenyes a la xarxa com les de Lens Tip, Optical Limits o Digital Camera Lens, em vaig decidir a comprar una unitat d'aquest Tamron 17-70 f:2.8 i després d'unes setmanes d'ús, he fet aquesta entrada per compartir les meves impressions amb vosaltres.
 |
| RAW |
Aquest Tamron 17-70 està dissenyat només per a sensors de tipus APS-C tant de Sony com per Fuji, tot i que sembla que en el futur els faran per a altres fabricants. Va ser presentat a finals de 2020 en versió per a càmeres Sony E i va arribar a les botigues aproximadament el març de 2021, us deixo els enllaços a la nota de premsa que el va acompanyar i el lloc web oficial.
 |
| RAW |
 |
| RAW |
Farem una mica de descripció física d'aquest Tamron: té unes mides aproximades de 75 x 119 mm. i un pes de 525 gr. La rosca per filtres davantera és de 67mm i al cos de l'objectiu no hi ha botons ni interruptors, només trobem dos anells: un força ample i de goma estriada per accionar el zoom i un altre més estret per l'enfocament manual, res més. Personalment m'agrada que sigui així ja que quan trec de la bossa altres objectius que si tenen botons molt sovint els moc sense voler i després passen coses que no m'espero, per això no tinc problema en anar al menú de la càmera quan vull canviar algun paràmetre.
 |
| RAW |
L'accionament del zoom només necessita 1/4 de volta per anar dels 17 als 70mm, que equivalen a focals que van des de 25.5 a 105 mm en càmera de rodet. Les inscripcions son serigrafiades, ja veurem com aguanten el pas del temps, i el nº de sèrie ve troquelat. La baioneta és metàl·lica i a la part exterior té un llavi de goma per assegurar l'estanqueïtat amb el cos de la càmera quan l'objectiu està muntat. A més, per assegurar que no s'hi fiquen partícules a l'interior de l'objectiu per la part posterior, veiem que hi ha una lent fixa amb aquesta finalitat.
Per cert, a les inscripcions podem llegir que està dissenyat al Japó i construït al Vietnam.
 |
| Punts amb anells d'estanqueitat. |
 |
| Diagrama òptic i lents especials |
Aquests de Tamron s'han reservat el millor per l'interior de l'objectiu, com podria ser l'estabilització d'imatge, el diafragma de 9 pales per assolir desenfocs agradables, les 16 lents (5 d'elles de vidres o formes especials) muntades en 12 grups o un motor d'enfocament automàtic d'última generació ràpid i silenciós, a més d'un excel·lent valor de diafragma mínim de f:2.8 a qualsevol focal. Per acabar, a la caixa també trobem, a banda de les tapes, un parasol de plàstic en forma de pètals d'aparença forta i amb estriat interior.
 |
| RAW |
Les sensacions inicials quan agafem aquest objectiu son bones, transmet qualitat al tacte tot i que no arriba al nivell de la sèrie G o GM de Sony. La mida i el pes són una mica grans i requereix l'ús de les dues mans per aguantar-lo davant de l'ull amb comoditat, tot i així fa bona parella amb la A6700 i després d'uns dies em vaig acostumar. Gràcies als amics de Camera Size. podem veure a la imatge inferior una comparativa amb diferents rivals com son el Sony 16-55 f:2.8 G a l'esquerra del tot, a continuació el Tamron 17-70, el més petit és el Sigma 18-50 f:2.8 i a la dreta veiem el conjunt més o menys equivalent en càmera amb sensor FF amb un Sony 24-105 f:4 muntat en una A9 III.
Fent comparacions amb la competència, tant el Sony 16-55 f:2.8 com el Sigma 18-50 f:2.8 no incorporen estabilització d'imatge i el Tamron permet estirar la focal 15 o 20 mm més a la banda llarga, tot i que perd 1mm d'angular respecte al Sony. Quant a la comparativa d'un objectiu similar en format FF, l'argument diferenciador seria el pes i la lluminositat, el conjunt de la A6700 amb el 17-70 de diafragma mínim f:2.8 pesa 1018 gr. contra 1365 gr. de la A9 III amb el 24-105 de número f mínim 4. La veritat és que encara hi ha més rivals per incloure, per exemple des del punt de vista d'objectiu tot ús, tenim les alternatives dels Sony 18-105, el 18-135, inclús el 18-200 a més del veterà Sony/Zeiss 16-70 f:4. L'oferta és gran ja que es tracta de les focals més utilitzades, però Tamron ha trobat forat per fer un objectiu de prestacions atractives incloent-hi estabilització d'imatge, diafragma mínim f:2.8 i focal fins als 70mm.
 |
| RAW |
L'enfocament automàtic és molt ràpid i silenciós, segurament gràcies a que Sony comparteix informació tècnica privilegiada amb Tamron ja que és, en part, propietària de la marca. Quant a l'enfocament continu amb seguiment als ulls, per exemple, el comportament del conjunt càmera/objectiu és excel·lent i un plaer per gaudir fent retrats de persones inquietes:
 |
| RAW |
En quant a les deformacions d'imatge, sense la correcció automàtica son evidents en forma de barril a 17mm mentre que a 70 mm ho és de coixí. Després de fer proves i veure els resultats, vaig decidir deixar la correcció desactivada i només l'aplicaria, si calia, en el programa d'edició, no te més importància per a mi.
 |
| RAW |
El comportament davant de llums potents és força bó per tractar-se d'un zoom amb tantes lents. De tant en tant i segons la posició de la font de llum pot aparèixer algun artefacte però fins i tot amb el sol dintre de l'enquadrament, el contrast general es manté força bé segurament degut a un bon recobriment de les lents. És relativament fàcil crear estrelletes de llum força netes tancant diafragma:
 |
| RAW |
Així mateix, les aberracions cromàtiques passen molt desapercebudes, i com ja és habitual en els últims objectius, si apareixen a les cantonades a diafragmes molt oberts és molt fàcil eliminar-les amb el programa d'edició. Mireu la imatge de sota en el format RAW original, és molt crítica en aquest sentit per què hi ha moltes línies fosques sobre fons blanc i tot i això sense la correcció aplicada se'n surt força bé:
 |
| RAW |
Una de les avantatges d'aquest objectiu és la seva lluminositat, i no només pel fet de poder fotografiar amb poca llum, si no per poder desenfocar els fons aïllant el subjecte si fem servir valors de diafragma molt baixos. Aquests desenfocs, o bokeh, tenen molt bon aspecte, inclús quan el punt d'interès està a mitja distància:
L'estabilitzador d'imatge de l'objectiu combinat amb el de la càmera és capaç de baixar uns cinc o sis passos la velocitat mínima per evitar trepidació quan fotografiem amb la càmera a la mà, a 17mm podem tenir imatges nítides amb regularitat a 1/3 de segon i a 70mm podem baixar fins a 1/10 seg. Recordeu que per evitar moviments pel fet de prémer l'obturador quan disparem a mà, podem fer servir l'autodisparador a 2 segons, el truc que vaig fer servir per fer la foto de sota disparada a 17mm i 1/3 de segon de velocitat:
 |
| RAW |
La distància mínima d'enfocament segons el fabricant és de 39 cm des del sensor, que son uns 20 cm. des de la part davantera de l'objectiu, i permet una ampliació de 1:5.2 a la focal de 70mm. Tot això es tradueix en que podem fer una mica de fotografia d'aproximació amb força bona qualitat, mireu la imatge inferior d'una orquídia silvestre a diafragma f:2.8 on també podem veure el bon aspecte dels anells de llum inferiors:
Recordeu que si voleu més poder d'ampliació d'una manera senzilla sempre podeu afegir un anell d'extensió a l'objectiu: és barat, no resta lluminositat i tampoc té incidència en la qualitat d'imatge.
Ja hem fet un repàs al comportament d'aquest Tamron 17-70 en qüestions més o menys tècniques, ara us parlaré de la meva experiència personal i deixaré anar unes quantes opinions fruït de l'experiència d'ús, comencem:
 |
| RAW |
Aquest és un excel·lent objectiu per reportatge ràpid, gràcies a les seves focals des de gran angular a tele curt/mitjà podem captar pràcticament qualsevol escena i detall que tinguem a l'abast sense canviar d'objectiu per no perdre'ns cap instant decisiu:
També és molt indicat per fotografia Casual i portar-ho sempre a la bossa, tot i que és una mica gran sabem que ell respondrà amb qualitat a les escenes o detalls de la vida diària:
 |
| RAW |
 |
| RAW |
La qualitat d'imatge que dona aquest Tamron 17-70 és tan elevada que rivalitza amb objectius de focal fixa, tancant una mica el diafragma obtindrem imatges que no admeten cap retret a nivell de definició, contrast, etc.
 |
| RAW |
Personalment, aquest Tamron 17-70 ja forma part de la família d'objectius que tinc al calaix i serà el triat per quan hagi de fer un reportatge amb persones que demani agilitat per fer servir diferents focals. Per viatges i portar sempre a sobre, per exemple, seguiré amb el meu Sony 18-135, però per reportatges aquest Tamron serà l'eina indicada. Si, és una mica gran i pesat, i aquest serà el repte pels enginyers de Tamron quan dissenyin la versió II, a més de fer que la focal comenci a 16 mm.
 |
| RAW |
Per altre banda, el preu d'aquest 17-70 f:2.8 en el moment d'escriure aquestes línies és de 666 €, el del Sony 16-55 f:2.8 G és de 1006 € i el Sigma 18-50 f:2.8 costa 499 €. Tenint en compte les prestacions, penso que el Tamron és una molt bona opció si l'hem de donar un ús professional o sovintejar actes amb públic, és el que personalment he triat sense desmerèixer la resta d'opcions, per suposat, cadascú fotografia amb el que vol!
 |
| RAW |
En realitat no porto sempre el mateix objectiu a la bossa, per exemple fa poc ha arribat a casa un petit Zeiss equivalent a un 35 mm f:1.8 per fer de Tino Soriano, però això ho deixo per un altre entrada, avui tocava parlar d'aquest gran i magnífic Tamron 17-70 f:2.8 que us recomano sense problemes. Ja sabeu que sempre recomano provar abans de comprar, no us refieu del que us diem a la xarxa, però teniu-lo en compte si busqueu un objectiu del més alt nivell per fer reportatge, aquest seria el resum d'aquesta entrada.
Com sempre, gràcies per llegir fins al final i bones fotos!
 |
| RAW |
