És estiu i el bon temps convida a sortir de passeig amb la càmera, així que he complert un desig i gràcies als amics de Casanovafoto he pogut disposar d'una Leica SL2-S durant un cap de setmana que, ja us ho dic, se m'ha fet molt curt! Vinga, anem! Per començar, a grans trets podriem dir que es tracta d'un model presentat a finals de 2020 amb enfocament automàtic, cos metàl·lic i segellat contra aigua i pols, sense mirall, visor electrònic i sensor de 24 x 36 mm amb una resolució de 24 milions de píxels, per més característiques tècniques podeu consultar la seva web oficial.
D'aquest fabricant m'agrada l'altíssima qualitat dels components, els controls de qualitat en el procès de fabricació i la seva filosofia fotogràfica en general, factors que agrupats donen uns aparells teòricament d'alta "durabilitat", si em permeteu aquesta expressió. Us asseguro que amb el pas dels anys és una característica que valoro cada vegada més.
Aquesta ha sigut una prova molt bàsica a nivell usuari posant especial atenció als aspectes que fan còmode l'ús d'un aparell fotogràfic i deixant una mica a banda la cursa per les especificacions tècniques més extremes. Tot i això, no hem d'oblidar que aquesta Leica està a nivell de preu de les càmeres més altes de gama d'altres fabricants amb sensor de 24 x 36 mm i per tant ha de justificar per què porta el cercle vermell al frontal.
Com sempre, si cliqueu a sobre les imatges les podeu veure i descarregar en format JPG processades per un servidor amb Photoshop, i si us fixeu a sota de cadascuna veureu un enllaç per baixar l'original en brut en format DNG.
"És un aparell contundent", vaig pensar la primera vegada que la vaig agafar. Tot i ser gran i relativament pesada (920 gr. amb bateria, sense objectiu), es deixa agafar molt bé. Els materials exteriors son molt agradables al tacte i el disseny minimalista em va agradar molt, pocs botons i encara menys inscripcions!
El visor és una finestra, literalment. No es nota que és electrònic i sembla que estiguem mirant a través d'alguna de les millor rèflex antigues amb sistema de visor de miralls. Tot i que porto ulleres, em va semblar molt còmode, gran i de molta qualitat.
Normalment quan surto a passejar porto una configuració de càmera molt bàsica: modus A, un sol punt d'enfocament situat al centre, AF senzill, balanç de blancs automàtic i mesura matricial de la llum, amb això tinc prou. Abans de mirar el manual d'instruccions i gràcies al menú ràpid que apareix prement la tecla "Menú" vaig configurar aquesta Leica al meu gust en un parell de minuts ajudat pel joystick amb polsador incorporat que fa la navegació molt fàcil.
Ho confesso, per manca de temps vaig renunciar a fer proves més exhaustives i només vaig testejar una mica a fons l'enfocament senzill, res de seguiments, ràfegues ni detecció de subjectes. Tot i això, el bon comportament de l'autofocus en quant a rapidesa i precisió va fer que no trobés a faltar aquestes funcions per les fotos més o menys estàtiques que vaig fer, inclús quan vaig tenir que encertar l'enfoc a l'ull d'un gosset nerviós.
Un altre exemple d'aquesta precisió seria quan vaig utilitzar diafragmes molt oberts per fer macros posant l'enfoc a sobre dels ulls o el cap dels animals. En aquesta operació va anar mol bé el joystick per moure ràpidament el punt d'enfocament, així com també va ser d’agrair la mida i qualitat del visor.
L'estabilitzador d'imatge també em va agradar i em va ajudar a captar imatges nítides en interiors amb poca llum subjectant la càmera amb la mà, com la imatge superior. S'agraeix poder baixar tres o quatre passos de velocitat respecte del que dicta la norma i que la imatge surti nítida, sense trepidació!
Un altre aspecte que em va agradar molt és el bon funcionament del balanç de blanc automàtic ja que els colors que ens dona són molt naturals i lliures de dominants. Ho vaig notar especialment en els tons de la pell de les persones, en totes les ocasions molt agradables i realistes!
El comportament a alta sensibilitat és bo, i crec que si sobre-exposem una mica les imatges al disparar podem fer servir el valor de 12500 iso regularment si tenim necessitat.
I ja anem acabant, un cap de setmana no dona per més. La meva opinió és que la Leica SL2.S és una gran càmera, en tots els sentits. La tècnica dels aparells fotogràfics ha avançat molt i les càmeres altes de gama de cada fabricant son instruments refinats als que poques pegues podem posar. D'ella m’agrada especialment el visor, la precisió i rapidesa de l'enfocament automàtic, el color que dona i la qualitat dels arxius.
Però també he trobat cosetes, poques, que m'hauria agradat que fossin d'un altre manera: la pantalla posterior demana de ser articulada, he trobat a faltar més opcions per configurar la informació que apareix al menú ràpid i a la pantalla lcd superior, s'ha de millorar l'eliminació de particles de pols al sensor, és necessari un sistema d'esborrat d'arxius més àgil en un sol clic, i per últim, una petició general a tots els fabricants: si us plau, feu les càmeres i els objectius més petits i lleugers. Portar dos kilograms penjats del coll durant hores no és lògic, aquella dita de "si pesa és bo" no és desitjable aquí, aquesta és la meva opinió.
Sincerament, penso que el repte pels fabricants hauria de ser tornar a fer lents petites, lluminoses i de qualitat, com els populars objectius de 50 mm f/1.8 de les càmeres de rodet. Els objectius actuals per sensors digitals de 24 x 36 mm són massa grans i pesats i fer les càmeres a la seva mida penso que és un error, les meves cervicals m'ho han recordat aquests dies.
Res més, ha sigut un luxe provar aquesta Leica SL2-S i vull agrair novament l'atenció als nois i noies de Casanovafoto. M'ha agradat molt i no puc deixar de recomanar-la, si no fos així no hauria publicat aquesta prova. És un aparell car, però la seva durabilitat i comoditat d'us justifiquen el preu, o al menys això em sembla a mi. Dintre de deu o quinze anys encara funcionarà, farà les fotos igual de bé, es trobaran recanvis i el servei tècnic la mantindrà al dia, els que portem anys en el tema digital sabem que en altres fabricants això no sempre és així.
Moltes gràcies per passar per aquesta casa, salut i que no us falti mai la llum per fer bones fotos!
Juliol 2023.
3 amigos han escrito:
Molt bones fotografies
Gràcies maco!
Gràcies per la review, Martin. No sé si les fotos estan processades o són jpegs directes, però m'agraden molt els colors que dona aquesta càmera.
Aquesta cambra és inexplicablement gran i pesada (835gr) enfront de la Canon R6 II (670 gr.) o la Sony A7IV (658gr i que només pesa 59grs. més que la Olympus OM1), però el veritable problema és quan li poses una òptica lluminosa o un zoom, llavors la cosa que totalment descompensada.
Per contra, la qualitat de la imatge, el control del soroll a ISOs alts i el desenfocament del fons, són realment extraordinaris.
I és que no ho podem tenir tot i la realitat és que la càmera o el sistema perfecte no existeixen
Publicar un comentario