El meu pare regant les tomaqueres.

 


Dia si dia no pujem al terrat més o menys a la posta de sol per regar les plantes. El paissatge és magnífic, encara que massa humanitzat: Santa Coloma, Sant Andreu, Horta, fins i tot el Tibidabo i Montserrat forman un llenç pel que passegem la vista. Després, mica en mica, anem omplint la regadora i mullem les quatre tomaqueres escanyolides que encara queden. I una figuera petita, i també una parra i un rosser. Mentres ho fem xerrem de la vida, del pasat, de la guerra i la fam que van pasar per culpa del dictador, de com van refer la seva vida a Catalunya, de com s'en va anar a treballar a Órrius sense saber parlar català i un pagès el va acollir, li va pagar un petit sou i carinyosament li deia "castellufu", de com a l'acabar la mili va comprar un terreny que pagava a poc a poc i es va fer una casa petita que ja estava aixecada quan es va casar amb la mare, també parlem de l'empresa on treballava i on feia de delegat sindical, de com es va afiliar a Comissions Obreres i al PSUC en la clandestinitat, de com van crear l'associació de veïns del barri, de com al jubilar-se li va quedar una paga de merda de 800 € gràcies a una llei de Felipe González, de quins partits pot votar ara per que lluitin contra el capitalisme i Franco, parlem dels nets i de la sort que han tingut per tenir feina, de lo molt que van estudiar per tenir-la, i també, de tant en tant, parlem del temps. "Collons, sembla que plourà", em diu en català, i després "vámonos para abajo que tu madre estará nerviosa".
Només son quatre tomaqueres escanyolides, però ens agrada pujar a regar.

Setembre 2021. Olympus EM1 MKII + MZuiko 12-200

0 amigos han escrito: