Es tracta de les poques plantes (en realitat és un arbre) que tenen a la vegada flor i fruit, ambós a la tardor i començament d'hivern. Amb la cirereta d'arboç es fan tradicionalment melmelades, vinagres, salses i un munt més de receptes. Com que fa de mal transportar, és molt difícil de trobar al mercat, o sigui que l'hem d'agafar al camp. L'arboç acull la papellona diurna més gran d'europa, la Charaxes jasius, que té una de les erugues més maques que he vist. Per cert, si mengeu moltes cireretes aneu amb comte, tenen una mica d'etanol i emborratxen :-)
Olympus EM1 MKII + MZuiko 45mm F1.2 + anell d'extensió
1 amigos han escrito:
Y de ésta, medio kilo, por favor.
Publicar un comentario