Translate

El meu pare regant les tomaqueres.

 


Dia si dia no pujem al terrat més o menys a la posta de sol per regar les plantes. El paissatge és magnífic, encara que massa humanitzat: Santa Coloma, Sant Andreu, Horta, fins i tot el Tibidabo i Montserrat forman un llenç pel que passegem la vista. Després, mica en mica, anem omplint la regadora i mullem les quatre tomaqueres escanyolides que encara queden. I una figuera petita, i també una parra i un rosser. Mentres ho fem xerrem de la vida, del pasat, de la guerra i la fam que van pasar per culpa del dictador, de com van refer la seva vida a Catalunya, de com s'en va anar a treballar a Órrius sense saber parlar català i un pagès el va acollir, li va pagar un petit sou i carinyosament li deia "castellufu", de com a l'acabar la mili va comprar un terreny que pagava a poc a poc i es va fer una casa petita que ja estava aixecada quan es va casar amb la mare, també parlem de l'empresa on treballava i on feia de delegat sindical, de com es va afiliar a Comissions Obreres i al PSUC en la clandestinitat, de com van crear l'associació de veïns del barri, de com al jubilar-se li va quedar una paga de merda de 800 € gràcies a una llei de Felipe González, de quins partits pot votar ara per que lluitin contra el capitalisme i Franco, parlem dels nets i de la sort que han tingut per tenir feina, de lo molt que van estudiar per tenir-la, i també, de tant en tant, parlem del temps. "Collons, sembla que plourà", em diu en català, i després "vámonos para abajo que tu madre estará nerviosa".
Només son quatre tomaqueres escanyolides, però ens agrada pujar a regar.

Setembre 2021. Olympus EM1 MKII + MZuiko 12-200

1 amigos han escrito:

Mara dijo...

Vuestra historia. Su historia. La del país.
La fotografía. La composición, la luz. El paisaje. El ambiente.
Los protagonistas.
Tu ama, tu aita, vuestra intimidad.
Gracias, Martin.
Cuánta belleza, cuánta ternura...